De forma recurrent són moltes les informacions que arriben de diversos experts i organismes en les que es qüestiona l’eficiència, la necessitat i els beneficis de l’agricultura ecològica. Per exemple, revistes com Nature, es fan ressò d’estudis comparatius de l’agricultura ecològica i la intensiva pel que fa al rendiment, on s’exposen diverses veus que asseguren que no es podria abastir la població mundial si tota l’agricultura fos ecològica. O els que posen en dubte, com el bioquímic J.M. Mulet, que molts productes etiquetats com a ecològics ho siguin, ja que diu, que no es té en compte la petjada de carboni. Per conèixer el parer sobre aquestes i d’altres qüestions, des de Món Planeta hem volgut parlar amb el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, el CCPAE, Daniel Valls.
Són certes totes aquestes afirmacions que qüestionen l’agricultura ecològica?
A mi sempre m’agrada més parlar en positiu. I m’agrada explicar les coses com són, perquè barrejant conceptes és molt fàcil que la gent no ho entengui. És per això que d’entrada voldria deixar clar que la certificació ecològica d’un producte europeu vol dir que segueix els reglaments de la UE. Als Estats Units, a Corea o a Brasil, per exemple, també està regulat amb el seu propi reglament. En el nostre cas, la UE regula dos aspectes: diu quins ha de ser els sistemes de producció, quins són els procediments que estan autoritzats i quins no, com per exemple l’ús d’adobs químics que estan prohibits. I també regula quin és el sistema de control, és a dir com s’ha de fer per vigilar que tot es faci correctament. I si un producte compleix tots aquests requisits és un producte ecològic.
I tot plegat amb l’objectiu d’obtenir productes més sans, més saludables…
No. La filosofia de l’agricultura ecològica i el seu primer objectiu és tenir cura del planeta, evitar la seva contaminació. Què els productes obtinguts amb aquest sistema de producció siguin més sans és una conseqüència. Durant el procés s’ha tingut cura de no fer malbé el mediambient, i s’ha tingut cura dels agricultors que no han estat exposats a certes substàncies i finalment els aliments que d’allà n’han sortit són més saludables.
És cert que el rendiment de l’agricultura ecològica és molt més baix que la intensiva?
Depèn del producte. És veritat que comparant una agricultura intensiva que és la que tenim ara, depèn de quins cultius els rendiments són més baixos. Però trobem alguns cultius en concret amb el mateix rendiment. Hi ha estudis, a països d’Àfrica on es practica una agricultura tradicional com aquí fa 50 o 60 anys, aplicant mesures d’agricultura ecològica, com una bona selecció de llavors, amb un tractament adequats per plagues, i s’han aconseguit rendiments més bons que amb l’agricultura química. Depèn dels llocs, dels cultius, de moltes coses. Aquí a Europa els rendiments són més baixos. Però no a tot el món i no en tots els casos.
La petjada de carboni, és a dir l’emissió de CO2, ja sigui per l’elaboració, la logística o el transport d’un producte determinat fa que una fruita o una verdura sigui menys ecològica?
Insisteixo en què objectivament el terme “ecològic” quan parlem de certificació, vol dir que compleix la normativa. La petjada de carboni, algunes empreses ho comencen a calcular, però això ningú ho regula ni ho controla encara. En la certificació ecològica no hi està inclòs el transport, per exemple. La UE només regula el sistema productiu i el de control. Una poma argentina és ecològica? Sí, perquè compleix el reglament europeu. A nosaltres ens sembla ecològica? Podríem discutir-ho, potser no tant ecològica en sentit ampli…La petjada de carboni s’hauria de regular perquè fos un element més a tenir en compte a l’hora de tenir cura del planeta.
A Catalunya la producció ecològica es queda a casa?
A Catalunya, la meitat de la producció ecològica es queda a Catalunya. Una part se’n va a la resta de l’estat i la resta a exportació, En general crec que són unes bones xifres. Després també hem de ser realistes. Les taronges i les mandarines que produïm al Delta de l’Ebre una part se’n va a Alemanya, a Alemanya no fan taronges. Què no tenen dret a menjar-ne? És que és un tema delicat. Quina petjada de carboni té portar un tràiler a Alemanya o repartir cistelles per Barcelona casa per casa? No ho sabem perquè ningú ho ha calculat. I fins i tot nosaltres pensem que a més de l’emissió de CO2 s’haurien de tenir en compte altres elements com els treballadors, la justícia social, el comerç just, i s’haurien d’incorporar al reglament. De moment però, és només el sistema de producció i el seu control.
Això de l’alimentació ecològica no és ara mateix una moda?
A Catalunya, un 8% de l’agricultura està certificada com ecològica, una mica per sobre de la mitjana europea que està és del 6% i molt per sobre de la mitjana mundial que és només de l’1%. I des de que va néixer fa 30 o 40 anys no fa més que créixer. No és una moda. És una tendència que anirà a més. A les enquestes a Catalunya i a Espanya la immensa majoria dels consumidors diuen que busquen aliments ecològics per la seva salut. A França, en canvi, els consumidors diuen que ho fan per conservar el mediambient. Motius de compra n’hi ha molts, respecte als animals, als agricultors per la salut, etc… Jo crec que es tracta d’una inversió per a un mateix i pel seu entorn.
Però el preu dels aliments i dels productes ecològics en general no sempre està a l’abast de tothom. En general són més cars que els convencionals.
Miri, jo crec que tot és una qüestió política. Més enllà d’una opció personal en funció de la disponibilitat econòmica. Jo ho entenc que una família amb tots els membres a l’atur no s’ho pot plantejar, però és una qüestió política. La contaminació de la plana de Vic per exemple, o d’altres indrets de Catalunya, amb les aigües contaminades. Contaminades per empreses. Quan costa descontaminar aquestes aigües, aquests territoris? Un dineral. I qui ho paga? L’administració. Jo crec que la responsabilitat mediambiental d’haver fet malbé l’entorn s’hauria d’aplicar a les empreses que en són responsables. Si fos així, els productes que venen s’encaririen i seria només per compensar la seva responsabilitat econòmica i ja li garanteixo jo que el preu seria un altre. I que la diferència entre els ecològics i la resta no es notaria. Al final els productes ecològics són més cars perquè s’ha tingut més cura per molts aspectes de la producció i a més han tingut més controls. Els costos mediambientals en l’agricultura o la ramaderia tradicional no estan contemplats.
El CCPAE
El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica és l’autoritat de control de Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics de casa nostra. El CCPAE és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. Aquest òrgan està tutelat administrativament pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. El Consell figura al llistat d’autoritats públiques i organismes de control que anualment publica la Unió Europea.
1 
1 
