L’alzheimer és una malaltia que afecta milions de persones cada any. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau ha pogut identificar danys a la substància blanca del cervell en etapes primerenques de l’Alzheimer. Amb una nova tècnica de ressonància magnètica (una mètrica de ressonància magnètica de difusió denominada PSMD, per les sigles en anglès de ‘peak width of skeletonized mean diffusivity’)els investigadors han pogut analitzar les alteracions trobades en la substància grisa del cervell, on es localitzen els cossos neuronals i on s’acumulen algunes de les lesions més característiques de la malaltia. El Dr. Alexandre Bejanin, cap del grup d’Imatge i Envelliment Cerebral de l’IR Sant Pau i autor de correspondència del treball, assenyala que “aquest estudi reforça la idea que la malaltia d’Alzheimer no afecta únicament la substància grisa. La substància blanca també s’altera de manera precoç i pot aportar informació molt rellevant sobre la progressió de la malaltia”.
Els resultats es van obtenir a través de l’estudi de 496 participants procedents de dues cohorts de Sant Pau: la Down-Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative (DABNI) i la Sant Pau Initiative on Neurodegeneration (SPIN) -de les quals 150 persones eren cognitivament sanes, 118 pacients amb Alzheimer esporàdic i 228 adults amb síndrome de Down.
La síndrome de Down, una estreta relació amb l’alzheimer
Els autors de l’estudi assenyalen que en el cas de la síndrome de Down es mostra que hi ha una acumulació molt primerenca de patologia amiloide i un risc molt elevat de desenvolupar Alzheimer al llarg de la vida, un fet que converteix la síndrome de Down en una avantsala de la malaltia i un model únic per estudiar les fases inicials de l’alzheimer. “La síndrome de Down ens ofereix una oportunitat única per estudiar fases molt inicials de la malaltia d’Alzheimer, perquè la seva evolució biològica és més predictible. Això ens permet analitzar canvis que, en la població general, són molt més difícils de detectar abans que apareguin els símptomes”, conclou Benjamin.
El PSMD, la clau de tots els panys
Els investigadors també van analitzar la relació entre el PSMD i diferents biomarcadors en líquid cefalorraquidi i van poder comprovar que aquest marcador té una associació més consistent amb el neurofilament de cadena lleugera (NfL), una proteïna que s’allibera quan es produeix dany axonal. De fet, els autors de l’estudi afegeixen que el PSMD es va poder relacionar amb biomarcadors clàssics de la malaltia d’Alzheimer, com la beta-amiloide i la tau, i amb marcadors d’activació glial, inflamació, microhemorràgies cerebrals i hiperintensitats de la substància blanca, un fet que porta a pensar que el dany a la substància blanca és multifactorial. La doctora Alejandra Morcillo-Nieto, primera autora de l’estudi i investigadora del grup d’Imatge i Envelliment Cerebral de l’IR Sant Pau, assenyala que “el dany de la substància blanca és multifactorial. Hi ha una interacció entre la patologia pròpia de l’Alzheimer, l’angiopatia amiloide cerebral, el dany axonal i altres processos vasculars. Encara no sabem què apareix primer, si l’alteració de la substància blanca afavoreix després la patologia de l’Alzheimer o si és la patologia de l’Alzheimer la que indueix aquest dany. Probablement hi ha una interacció entre totes dues coses”.
