Els escites eren un poble nòmada que des de l’Àsia central va anar desplaçant-se i guanyant territoris a través del continent fins a arribar al Caucas i les zones properes. Els primers historiadors indicaven que aquest poble eren ferotges guerrers i que tenien unes pràctiques macabres després de guanyar en combat als seus enemics. L’historiador i filòsof grec Heròdot d’Halicarnàs va detallar algunes d’aquestes pràctiques en els seus texts. “Un escita beu la sang del primer home que ha abatut. Porta els caps de tots els que ha matat en la batalla al seu rei; perquè si porta un cap, rep una part del botí, però no d’una altra manera. Descabella el cap fent un tall al voltant d’ella per les orelles, després agarra el cuir cabellut i sacseja el cap. Després espina la carn amb la costella d’un jònec, pasta la pell amb les mans i, una vegada flexible, la guarda com a tovallola de mà, subjectant-la a la brida del cavall que ell mateix munta, i enorgullint-se d’ella; perquè qui té més cuirs cabelluts per a tovalloles de mà és considerat el millor home. Molts escites fins i tot fan peces per a usar amb aquests cuirs cabelluts, cosint-los com a abrics de pell”, detallava Heròdot en el llibre Històries.
Un estudi publicat el desembre del 2023 va confirmar els texts d’Heròdot a través de l’anàlisi de 45 mostres de pell i dos objectes de pell recuperats de 18 enterraments excavats en 14 llocs escites diferents al sud d’Ucraïna, una anàlisi que va mostrar als investigadors que entre les restes recollides hi havia mostres de pell humana utilitzades per fer un buirac. “El descobriment sorprenent és la presència de dues mostres de pell humana, que per primera vegada proporcionen evidència directa de l’afirmació de l’antic historiador grec Heròdot que els escites utilitzaven la pell dels seus enemics morts per a fabricar trofeus de cuir, com a fundes per a buirac”, destaquen els investigadors.
Sostenim que la fabricació de cuir no és incompatible amb un estil de vida nòmada i que els escites posseïen sofisticades tecnologies de producció de cuir que asseguraven un subministrament estable d’aquest material essencial.
Zooms, la tècnica que ha confirmat els textos Heròdot
Els investigadors van utilitzar la tècnica Zooms (zooarqueologia per espectrometria de masses), una tècnica que analitza les proteïnes i molècules preservades en el cuir a través d’una espectrometria de masses i es comparen els resultats amb una base de dades de referència per poder determinar l’espècie a la qual pertanyen aquestes restes.
En el cas de les mostres, els autors de l’estudi indiquen que la gran majoria dels resultats mostren que els escites, tal com assenyalen Heròdot i els altres historiadors de l’època utilitzaven qualsevol material possible per fer armadures, utensilis i trofeus. La gran majoria d’aquestes mostres estaven fetes amb cuir d’ovelles, cabres, vaques, cavalls, guineus, esquirols o felins, però dues mostres també contenien pell humana, un fet que suposa la confirmació dels texts d’Heròdot. “Sostenim que la fabricació de cuir no és incompatible amb un estil de vida nòmada i que els escites posseïen sofisticades tecnologies de producció de cuir que asseguraven un subministrament estable d’aquest material essencial”, assenyalen els investigadors.
