El cervell és una de les parts del cos que més incidència té sobre la vida humana i, a la vegada, també està exposada a afectacions, canvis i malalties. Un nou estudi internacional que ha comptat amb la participació del Laboratori de Neurociència Computacional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha mostrat que la psilocibina, una substància psicodèlica, no fa que el cervell només s’activi de forma caòtica sinó que a la vegada aquesta substància reorganitza l’activitat cerebral en patrons estructurats segons l’activitat de l’individu.
A través de l’anàlisi de 62 adults sans els investigadors han registrat l’activitat cerebral a través d’una ressonància magnètica funcional i electroencefalografia mentre els participants estaven sotmesos a diverses situacions. Els autors de l’estudi feien que els participants descansessin, meditessin de forma guiada, escoltessin música o miressin una pel·lícula i han utilitzat tècniques d’intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic per analitzar els canvis durant les diferents activitats. Uns resultats que mostren que la psilocibina reorganitza l’activitat del cervell en patrons que depenen del context i de la intensitat i les característiques de l’experiència.
Canvis en el cervell també l’endemà
Els investigadors destaquen que aquesta reorganització cerebral no només es mostra en el mateix moment sinó que els efectes també es traslladen a l’endemà, quan la intensitat d’aquesta reorganització cerebral s’ha relacionat amb canvis en la mentalitat dels participants. Segons l’autor sènior i investigador principal del treball, el professor Adeel Razi, de l’Institut Turner per al Cervell i la Salut Mental de l’Escola de Ciències Psicològiques de Monash, l’estudi demostra que “el cervell no es limita a caure en el desordre durant una experiència psicodèlica” sinó que “la psilocibina reorganitza l’activitat cerebral en patrons estructurats modelats per allò que el participant està fent i experimentant”.
“Els psicodèlics alteren les múltiples dinàmiques del cervell, i fan que l’activitat cerebral estigui més alineada amb el context que l’envolta”, conclou l’investigador ICREA i catedràtic de la UPF, Gustavo Deco, qui afegeix que”el que una persona experimenta sota els efectes de psicodèlics pot dependre més fortament del que passa al seu voltant –com ara la música, la meditació o les experiències visuals–, la qual cosa ajuda a explicar per què el context, l’escena i l’ambient poden tenir una influència tan poderosa en l’experiència psicodèlica”.
