Un equip d’investigadors de la Universitat de Copenhaguen, a Dinamarca, s’estan plantejant fer servir les últimes tecnologies d’edició genètica per tornar de l’extinció la rata de l’illa de Christmas, una espècie desapareguda fa un segle. Tot i que és tècnicament possible, però, també es plantegen quines conseqüències podria tenir i quins límits ètics s’haurien d’establir un cop es provés que “desextingir” espècies és una possibilitat.
Una proesa a l’abast de la mà
Els científics, en un article a la revista ‘Current Biology’, se centren, en comptes d’altres propostes com la de fer tornar els mamuts llanuts, en una petita espècie de rata nativa de l’illa de Christmas, a l’oceà Índic, que va ser eliminada fa més de cent anys. Gràcies a les tecnologies d’edició genètica com la CRISPR, es podrien canviar els gens d’una espècie existent propera a aquella per tal de crear nous exemplars de la desapareguda.
Com que el genoma de la rata de Christmas està gairebé tot disponible i ha estat seqüenciat, s’ha pogut veure que és un 95% igual que el de la rata comuna. Sabent on són les diferències, es podria modificar el seu ADN perquè fos com el de les rates de l’illa de Christmas i, per tant, fer-la tornar de l’extinció.
Entrebancs tècnics i ètics
Tot i això, la part del genoma que no coneixem, que els científics afirmen que té a veure amb l’olfacte i el sistema immunològic, podria ser un problema important. Primer, és clar, perquè l’espècie no seria realment la mateixa, i segon, perquè aquestes diferències podrien ser tenir conseqüències importants, ja que el genoma dels animals ha evolucionat conjuntament i està “preparat” per treballar com un equip.
Així doncs, el benestar de les “noves” rates podria ser un problema, ja que podrien no tenir l’olfacte ni el sistema immunològic que necessiten per viure i, per tant, condemnar-les a una nova mort. Tot i això, els investigadors reconeixen l’utilitat d’eines d’edició genètica com CRISPR i pensen que, en comptes de per fer tornar espècies, es podrien emprar per ajudar les que estan en perill d’extinció, donant-los noves eines per continuar resistint. Això, i la fi de les accions humanes que les empenyen a la desaparició, podria ser el més important.
