Un estudi recent de restes arqueològiques i dipòsits geològics a la costa del desert d’Atacama, a Xile, ha revelat que fa 3.800 anys les poblacions que hi vivien van ser esborrades del mapa per un gran terratrèmol que va anar seguit d’un tsunami. Fins al cap de 2.000 anys, la zona no es va recuperar de la catàstrofe.
Centenars de quilòmetres de desolació
El treball, publicat a ‘Science Advances’, explica el final cataclísmic de les petites comunitats que, entre fa 5.700 i 3.800 anys, van viure a petites viles de cases de pedra. De tot allò, però, només en queden restes: parets tombades i esquerdades, pedres escampades… Els jaciments de tota la zona costanera d’Atacama, una franja de centenars de quilòmetres, mostren els mateixos patrons, coincidents amb els efectes que hauria tingut una onada gegantina que s’hagués endinsat a terra ferma, arrassant-ho tot al seu pas, i després hagués retrocedit altre cop fins al mar.
Un cataclisme difícil d’imaginar
Combinant dades arqueològiques i geològiques, queda clar que, fa 3.800 anys, hi va haver una ruptura al llarg de 1.000 quilòmetres on la placa de Nazca llista sota la placa sud-americana. El terratrèmol resultant devia ser, es calcula, de magnitud 9,5, arribant fins i tot a aixecar parts de la costa. A més, va provocar un tsunami que tenia una alçada d’uns 20 metres quan va arribar a la costa de Xile però de què, a l’altra banda, també s’han trobat indicis a Nova Zelanda, a l’altra banda del Pacífic.
Buscant refugi al desert
Les conseqüències d’això per a les comunitats que vivien a la costa són fàcils d’imaginar, i encara hi ha un altre element a tenir en compte: més enllà de la zona costanera, la majoria de la qual devia quedar afectada pel tsunami, només hi ha el desert. I no un de qualsevol, sinó el lloc més sec del món després de l’Antàrtida.
Malgrat això, després del tsunami, els supervivents van fugir terra endins i, durant segles, no hi van tornar. Les zones de pesca, les mines… tot va quedar abandonat. Fins i tot quan els humans van començar a poblar la regió, la recuperació va ser molt lenta i, segons els investigadors, les xifres de població a la costa d’Atacama no es van recuperar fins fa només 1.000 anys, gairebé 3.000 després.
Un recordatori
Això fa pensar en una altra cosa: a dia d’avui, la costa de Xile no només continua sent una zona amb molta activitat sísmica sinó que, és clar, està molt més poblada que aleshores. Això vol dir que, per poc probable que sigui, existeix la possibilitat que un sisme d’aquella magnitud es repeteixi, i disposar de dades de tan enrere en el temps pot ser molt útil per a la predicció i la mitigació dels efectes d’aquest tipus desastres.
