La idea dels dinosaures com a animals de sang freda que necessitaven temperatures altes per viure podria ser, tal com ja proposava Michael Crichton a ‘Jurassic Park’, una teoria errònia. Un nou estudi, publicat a la revista ‘Current Biology’ i dut a terme per investigadors de la Universitat d’Alaska Fairbanks i la Universitat Estatal de Florida, als Estats Units, documenta la presència de pràcticament tots els tipus de dinosaures a les regions àrtiques del planeta, on probablement vivien tot l’any, fins i tot durant l’època de reproducció i cria, en la primera ocasió que s’ha pogut demostrar això darrer. Així, es desmunten les hipòtesis que afirmaven que aquests animals migraven a latituds més baixes durant l’hivern per fer la posta.
Als voltants del riu Colville, a Alaska, s’han trobat un gran número de fòssils de dinosaure, molts d’ells d’espècies desconegudes fins ara. Entre ells hi ha dents i ossos petits pertanyents a dinosaures que o bé encara no havien sortit de l’ou o bé feia molt poc que ho havien fet. Tot i que podria ser una casualitat, el fet que les restes, de més de 70 milions d’anys d’antiguitat, s’hagin trobat d’espècies molt diferents demostra que, clarament, la posta era intencional, negant la idea de la migració i mostrant una mena de “guarderia” per a dinosaures on la majoria de grups coneguts hi són representats. La recollida d’aquests ossos va requerir paciència i un ull molt fi per no passar per alt cap mostra, arribant a filtrar la terra molt lentament per trobar dents de la mida del cap d’una agulla, en un procés esgotador. Les anàlisis, però, han demostrat que valia la pena.
A l’Àrtic, fins i tot aleshores, els estius eren molt curts, de manera que si els dinosaures ponien els ous a la primavera els seus fills serien massa petits com per migrar a la tardor. Durant el Cretaci, el món era molt més càlid que no pas ara, però a l’Àrtic hi hauria continuat havent molts mesos de foscor, neu, molt poca vegetació i molt fred. I tot i així, els dinosaures hi criaven, cosa que fa pensar que els estius devien aportar prou llum i aliment com perquè els dinosaures creixessin i poguessin sobreviure a l’hivern. Així, aquesta investigació resol un dels grans misteris sobre els dinosaures, tot i que planteja moltes més preguntes, com per exemple la manera com devien sobreviure a un hivern àrtic i fent aparèixer hipòtesis com el fet que alguns hibernessin o bé que sobrevisquessin al límit de la subsistència. El fet que s’hagin trobat fòssils de dinosaures i de mamífers però no d’altres rèptils, com serps o llangardaixos, a més, reforça la idea que els dinosaures, en realitat, eren animals de sang calenta.
