Un nou estudi de la Universitat de Barcelona ha aconseguit trobar un nou factor en el desenvolupament de la malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica, la més freqüent al món. En un comunicat destaquen que “la proteïna ENT1 permet que entrin a la cèl·lula petites molècules essencials per al funcionament de les cèl·lules del fetge” i assenyalen que els resultats de l’estudi “obren la porta a explorar futures teràpies”.
Els investigadors van dur a terme experiments amb ratolins amb ENT1 i sense, i van poder comprovar que hi havia una relació entre aquest transportador, els nivells de nucleòsids i l’aparició de les alteracions característiques de la malaltia. Segons destaquen els autors de l’estudi “els resultats mostren que la deficiència d’ENT1 redueix els nivells d’adenosina al fetge i protegeix els animals davant la inflamació, la fibrosi i l’acumulació excessiva de greix en aquest òrgan. A més, els ratolins sense ENT1 presenten una millor tolerància a la glucosa i una major sensibilitat a la insulina, cosa que apunta que els efectes del transportador podrien anar més enllà del fetge i afectar el metabolisme global de l’organisme”.
En el cas de l’anàlisi en pacients els resultats mostren que “l’expressió hepàtica d’ENT1 varia al llarg de la MASLD”, sent més elevada en les fases inicials de la malaltia, però que segons va avançant l’afectació va disminuint. “Això suggereix que aquest transportador està regulat de manera diferent segons l’estadi de la patologia”, assenyalen els autors de l’estudi els quals afegeixen que “la major expressió d’ENT1 en les fases inicials podria contribuir a transportar i internalitzar l’adenosina al fetge, fet que estaria en sintonia amb l’aparició i la progressió inicial de la malaltia”.
ENT1
La proteïna ENT1 és una proteïna que actua dins del cos permetent que entrin a la cèl·lula petites molècules essencials per al funcionament de les cèl·lules del fetge. ENT1 és una proteïna transportadora que regula l’entrada a través de la membrana plasmàtica de les cèl·lules de petites molècules anomenades nucleòsids, i per això juga un paper clau en l’aparició de la malaltia.
