Romans i Cartaginesos van lliurar grans lluites durant més de 100 anys. La conquista de la Magna Grècia (el sud d’Itàlia i Sicília) va desencadenar una sèrie de guerres entre dues potències com Roma i Cartago. Un dels escenaris en els quals es va produir una de les grans batalles entre les dues potències del món antic va produir-se a Catalunya, on els romans van desembarcar l’any 218 aC a Empúries. Aquest mateix any els romans i els cartaginesos van lluitar a Catalunya, concretament a la ciutat de Kissa (al jaciment del Vilar de Valls), una ubicació i batalla clau en el desenvolupament de les guerres púniques i la posterior ocupació romana d’Ibèria i que va ser la primera batalla que l’exèrcit romà -comandat per Gneu Corneli Escipió (germà del mític Publi Corneli Escipió) va lliurar a l’actual Catalunya.
La investigació de la Universitat de Barcelona ha descobert monedes púniques i projectils de balista a l’interior de cases destruïdes al jaciment del Vilar de Valls, un fet que confirmen que aquesta ubicació era l’antiga Kissa, tal com explica el professor d’arqueologia de la UB, Jaume Noguera. Noguera explica que durant el treball d’investigació s’ha fet una reconstrucció dels fets i s’identifica com els cartaginesos, comandats pel mític general Anníbal Barca, van atacar i destruir parcialment, el 218 aC, la ciutat ibera de Kissa. Però l’enfrontament amb els romans va tardar encara a arribar, ja que no va ser fins al cap d’uns mesos que les tropes romanes van arribar a Empúries i van començar la campanya militar cap al sud de Catalunya. Els historiadors romans Polibi i Livi assenyalen que el contingent militar romà va entrar en batalla contra els cartaginesos a prop de Kissa, sent la primera batalla entre Roma i Cartago a Catalunya i suposant l’inici de la conquista d’Ibèria per part dels romans. A més, la victòria romana sobre Anníbal va suposar un punt d’inflexió en el futur de les guerres púniques i les campanyes militars entre les dues potències, ja que va impedir que Anníbal pogués rebre reforços des d’Ibèria en les campanyes militars a Itàlia.
El professor d’arqueologia de la UB, Jaume Noguera, explica que “la localització de desenes de monedes púniques al voltant de Valls només pot relacionar-se amb la presència de tropes cartagineses, durant els pocs mesos del 218 aC que van ser al nord de l’Ebre”. “Valls controla el pas des del litoral pel coll de Cabra o per l’estret de la Riba, cap a la Conca de Barberà i Ponent; per tant, és impossible que l’exèrcit romà, sortint de l’antiga Cese-Tarraco, no es trobés amb l’exèrcit cartaginès situat prop de Valls”, afegeix el professor.
Una ciutat de grans dimensions
Malgrat que Kissa no era una de les megalòpolis de l’època, les excavacions han pogut constatar que era una ciutat de grans dimensions i que no va ser abandonada després de la destrucció del 218 aC sinó que l’activitat de Kissa s’hauria mantingut durant prop de dues dècades més. Els investigadors calculen que Kissa tenia prop de vuit hectàrees d’extensió en les quals vivien cinc mil habitants protegits per muralles de fins a vuit metres d’ample i un fossat de quatre metres de profunditat i catorze d’ample. Entre les troballes fetes hi ha tres barris i dos carrers de sis metres d’amplada, un d’ells amb un sistema de clavegueram.
