Fa més de 5.000 anys -quan es va extingir- que no es detectava un exemplar de hiena tacada (Crocuta crocuta) a Egipte. Concretament, aquest exemplar es va localitzar prop de l’àrea protegida d’Elba, al sud-est d’Egipte l’any 2024. Aquesta hiena va matar dues cabres el febrer de 2024 a la població local de Wadi Yahmib. La població autòctona de l’àrea protegida d’Elba, al sud-est d’Egipte, són grans rastrejadors i estan familiaritzats amb tots els grans mamífers de la zona i va localitzar, perseguir i colpejar la hiena amb una camioneta el 24 de febrer de 2024.
Tal com informa el portal acadèmic De Gruyter, els investigadors estudien perquè aquest exemplar va tornar a Egipte després de més de 5 mil·lennis i com poden haver afavorit la seva tornada factors climàtics, pasturatge ramader i activitat humana a la zona. Concretament, estudien si l’augment de pluges i les pràctiques de pasturatge van fer que es creés un ‘corredor per a la dispersió de hienes’ des del Sudan.
La hiena tacada a l’Àfrica
Aquests animals són un dels carnívors que major població tenen repartida per tot el continent africà. Les hienes tacades es poden alimentar per complet gràcies als residus d’aliments que els humans generen o les carcasses de bestiar i la carronya, tot i que de forma ocasional també exerceixen la caça del bestiar. Un dels aspectes que es destaca d’aquests animals és que són excepcionalment adaptables a les situacions a les quals han de sobreviure i, per tant, són capaços de viure en diversos ecosistemes i hàbitats diferents.
Malgrat aquesta fabulosa capacitat d’adaptació les hienes tacades solen viure en zones que combinen els boscos i la sabana, tot i que també se’n troben en deserts i boscos. A més, les hienes tenen una gran capacitat de desplaçament, ja que poden viatjar prop de 27 quilòmetres en un dia. A Egipte aquesta espècie es va extingir fa més de 5.000 anys i els nuclis poblacions més propers al país egipci es troben al Sudan, al nord i al sud de Darfur, al nord de Kurdufan i al parc nacional de Dinder.
