Una recerca conjunta feta per un equip interdisciplinari de la Universitat del Sud de Florida (USF) i la Universitat Atlàntica de Florida (FAU), amb col·laboradors a l’Índia i Austràlia han descobert el patogen que va causar la primera pandèmia de la història, i és que els investigadors han descobert evidència genòmica directa del bacteri (Yersinia pestis) responsable de la Pesta de Justinià (541-542 dC) -tot i que es van detectar fonts d’infecció fins al 750 dC-, una pandèmia que va ser terriblement mortal a l’Imperi Romà d’Orient, l’Imperi Sassànida i moltes de les ciutats més importants del Mediterrani.
El doctor Rays H. I. Jiang, investigador principal dels estudis i professor associat de la Facultat de Salut Pública de la USF, assenyala que “aquest descobriment proporciona la tan buscada prova definitiva que Y. pestis es trobava en l’epicentre de la Plaga de Justinià”. El seu company, Greg O’Corry-*Crowe, Ph.D., coautor i professor de recerca de l’Institut Oceanogràfic Harbor Branch de la FAU i explorador de National Geographic, explica que “utilitzant tècniques específiques d’ADN antic, recuperem i seqüenciem amb èxit material genètic de vuit dents humanes excavades en cambres funeràries sota l’antic hipòdrom romà de Jerash, una ciutat a només 320 quilòmetres de l’antic Pelusio”. Precisament l’anàlisi genòmica d’aquestes restes humanes ha permès que els científics hagin pogut demostrar que les víctimes de la pesta portaven ceps gairebé idèntics d’y. pestis, un fet que confirma que el bacteri va arribar per primera vegada a l’Imperi Romà d’Orient a partir de l’any 550 dC.
L’inexistent arbre genealògic de la pesta
L’equip d’investigadors assenyala que la pesta que va assotar i segueix assotant el món des de la Pesta Negra del segle XIV fins als casos actuals no tenen un únic cep ancestral del qual descendeixin sinó que sorgeixen de manera independent, desencadenant un patró repetitiu al llarg de la història i que contrasta amb altres pandèmies com la de la covid-19. De fet, els investigadors assenyalen que les troballes fetes poden redefinir com sorgeixen i es propaguen les pandèmies trencant amb la creença de què han estat catàstrofes històriques aleatòries i que, en canvi, són esdeveniments biològics repetitius impulsats per la congregació humana.
La pesta de Justinià
Els primers registres sobre la pesta de Justinià (541 – 750 dC) es tenen a la ciutat de Pelusio, el que coneixem ara com Tell el-Farama (Egipte), i és des d’aquesta localitat des d’on la pandèmia es va propagar per tots els racons de l’Imperi romà d’Orient i causar històriques morts durant una munió d’anys. Les excavacions dels investigadors s’han fet a Jerash, una localitat a Jordània situada a 320 quilòmetres de Pelusio, i posen de manifest la importància d’aquesta localitat. “Jerash va ser una de les ciutats clau de l’Imperi Romà d’Orient, un centre comercial documentat amb magnífiques estructures. El fet que un lloc construït antany per a l’entreteniment i l’orgull cívic es convertís en un cementiri comú en temps d’emergència demostra com els centres urbans probablement es van veure desbordats”, assenyala un Jiang que destaca que “el jaciment de Jerash ofereix una visió excepcional de com van respondre les societats antigues als desastres de salut pública”.
