Un nou estudi internacional en el qual ha participat l’Hospital del Mar ha trobat la fórmula per reduir dràsticament el temps del tractament de les infeccions òssies. Els autors de l’estudi assenyalen que l’administració d’un antibiòtic directament al focus d’una infecció òssia tractada quirúrgicament és tan efectiu com el tractament sistèmic habitual, un tractament habitual que es pot allargar entre sis i dotze setmanes que, en canvi, amb l’administració de l’antibiòtic es reduiria en només sis dies.
L’assaig porta el nom de SOLARIO (Short or Long Antibiotic Regimes in Orthopaedics) està liderat per l’Oxford University Hospitals junt amb la col·laboració de diversos hospitals d’arreu del món com el Regne Unit, Alemanya, Àustria, Portugal i Catalunya i s’ha publicat al portal científic ‘The New England Journal of Medicine’. Els investigadors van analitzar prop de mig miler de pacients de 25 centres hospitalaris de cinc països diferents i van poder comprovar que l’aplicació del tractament amb antibiòtics era extremadament beneficiós, ja que es reduïa el temps del tractament a només sis dies i aconseguia que els efectes secundaris baixessin del 45% fins al 17%.
Substituir l’os
Els autors de l’estudi assenyalen que l’estratègia alternativa que han buscat és la d’implantar un substitut de l’os que incorpora un antibiòtic específic durant el procés de cirurgia, un fet que permet que l’antibiòtic pugui arribar directament al focus de la infecció i reduir els tractaments amb tractament antibiòtic sistèmic. En declaracions fetes a l’ACN el cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital del Mar, investigador de l’Hospital del Mar Research Institute, Daniel Pérez Prieto, i signant del treball, destaca que “s’ha demostrat que aquest abordatge és exactament igual a escala de curació, amb una clara disminució d’efectes secundaris, a banda de reduir l’hospitalització i la necessitat de seguiment dels pacients”. De fet, assegura que “amb els antibiòtics localitzats, on hi ha la infecció, s’assoleixen concentracions molt elevades del fàrmac, que no es poden aconseguir amb el tractament convencional sense efectes molt greus”.
