L’avantpassat comú més antic que es coneix dels pops i els calamars vampirs moderns va viure fa 328 milions d’anys. Descobert a Montana (Estats Units), conserva fins i tot les ventoses, cosa molt poc habitual. Els científics l’han batejat Syllipsimopodi bideni en honor al president dels Estats Units, Joe Biden, suposadament per la seva actitud contra el canvi climàtic.
La prova definitiva d’una teoria molt debatuda
L’animal ha estat descrit en un article a ‘Nature Communications’. Una de les seves caracteristiques més sorprenents és que, a diferència dels pops i els calamars vampir actuals, que tenen vuit braços, el Syllipsimopodi en tenia deu, com els calamars. Això podria confirmar el que sospitaven els científics: que els cefalòpodes més antics tenien deu braços i que no va ser fins més tard que els octòpodes van convertir-se en una branca separada de la família.
De fet, si bé aquest animal no podria ser classificat fins el superordre dels octopodiformes pel número de braços, sí que ho podria ser en el dels vampiròpodes, un grup que ha estat proposat per incloure també tant els pops com els calamars vampir i que, com demostra aquest exemplar fòssil, va aparèixer com a mínim 82 milions d’anys abans del que es pensava. Gràcies a ell, se’n podrà estudiar molt millor l’origen i l’evolució.
Un petit caçador
El Syllipsimopodi era un animal més aviat petit, d’uns 12 centímetres de llargada, amb deu braços que, com hem vist, encara conservaven les ventoses. Dos d’aquests braços, a més, eren més llargs que la resta i tenia el cos amb una forma semblant a la dels calamars actuals. De fet, els investigadors fins i tot han trobat el que semblen les restes d’un sac de tinta.
Tot i que els calamars vampir s’assemblen als més als calamars que als pops, si més no a primer cop d’ull, en realitat són més propers als segons: són pops amb una membrana que uneix els seus vuit braços i amb dos filaments, que els ajuden a menjar. És per això que l’anàlisi de les relacions evolutives amb la resta de cefalòpodes l’ha posat en aquest costat.
Una altra característica és que ja havia perdut la closca que fan servir els nautilus per regular la seva flotabilitat, substituïda per una ploma molt semblant a la que tenen tant els calamars com els calamars vampirs actuals. Pel que fa al seu estil de vida, els investigadors creuen que ocupava un nínxol ecosistèmic semblant, justament, al dels calamars actuals, el d’un depredador de nivell mitjà.
