Nous treballs arqueològics fets a l’antiga ciutat de Hippos (coneguda també com a Susita per als jueus), prop de la Mar de Galilea, situada dins del Parc Nacional de Susita (Israel) han trobat el que seria la residència d’ancians més antiga del món. Els investigadors de la Universitat de Haifa van descobrir un mosaic en el qual hi havia la frase “la pau sigui amb els ancians”, una inscripció que suposaria l’existència de la residència d’ancians més antiga mai documentada. Segons els experts de la universitat israeliana la inscripció dataria de finals del segle IV o principis del segle V dC i el doctor Michael Eisenberg, membre de l’Institut d’Arqueologia Zinman i el Departament d’Arqueologia de la Universitat de Haifa, codirector del projecte d’excavació, destaca que “aquesta és una evidència vivent que la cura i la preocupació pels ancians no és només una idea moderna, sinó que formava part de les institucions i les percepcions socials fa 1.600 anys”.
La campanya d’excavacions arqueològiques 2023-2024 els arqueòlegs van poder descobrir un fragment del mosaic i van examinar la inscripció escrita en grec que hi havia en aquest mosaic dins d’un medalló decorat. La investigació es va centrar des del punt de vista lingüístic, estilístic i contextual, comparant-lo amb fonts històriques del període bizantí en el qual es parlava de llocs destinats als ancians. L’anàlisi de les imatges que acompanyen la inscripció van reforçar la idea d’una estructura amb significat espiritual i els investigadors assenyalen que el mosaic podria haver estat col·locat prop de l’entrada de l’edifici per fer que la inscripció lluís per als qui entraven al recinte.
Segons els investigadors, aquesta seria “la primera evidència arqueològica que pot datar-se directament d’una institució permanent dissenyada per a atendre els ancians en el període bizantí”. La clau d’aquestes conclusions recau en la inscripció, ja que es fa una referència directa a un grup d’edat i “juntament amb altres característiques de l’estructura i el seu context urbà, indiquen una infraestructura social organitzada dissenyada per a brindar servei i respecte als ancians”. “Això evidencia la forma en què la comunitat cristiana de Terra Santa durant el període bizantí cuidava els ancians, una responsabilitat que fins llavors requeia exclusivament en la família”, conclouen els investigadors.
La ciutat d’Hippos, la joia del cristianisme durant el període bizantí
Hippos va ser una icona del cristianisme primigeni dels primers segles. La ciutat es va convertir en la principal ciutat de la regió del Mar de Galilea durant el període bizantí i va concentrar el poder polític i religiós en els seus carrers sent la seu episcopal de, com a mínim, set esglésies. El mosaic descobert pels arqueolegs detalla la importància dels edificis i les institucions, ja que es troba prop de la intersecció entre els dos carrers principals -el Decumnus Maximus (d’est a oest) i els carrers Card (de nord a sud)- a només 100 metres de la plaça central de la ciutat.
