Les serps de cascabell fan el seu so característic més ràpid quan se’ls acosta una amenaça, i aquest canvi sobtat a una freqüència més alta fa que els animals que la senten, inclosos els humans, pensin que són més a prop del que són en realitat i fugin. Així ho explica un article publicat a la revista ‘Current Biology’ que conclou que el seu so no és només una senyal d’advertiment de la seva presència sinó una senyal de comunicació entre espècies molt més complexa. El canvi ràpid de freqüència enganya qui el sent, que comet un error a l’hora de calcular la distància de la font.
De fet, aquest canvi es produeix a freqüències més altes quan algú s’apropa i a més baixes quan s’allunya, amb un canvi brusc quan la proximitat és massa gran. L’estudi, a més, també conclou que les serps de cascabell adapten el ritme del seu so a la velocitat a què s’apropa un objecte i no pas a la seva mida. Per provar-ho tot plegat, els investigadors van crear un entorn virtual on onze participants es movien a través d’un prat en direcció a una serp amagada. El cascabell començava a sonar i saltava de cop a una freqüència molt més alta quan la distància virtual era de quatre metres. Quan es va preguntar als participants a quina distància era la serp, van indicar que devia ser a només un metre.
Així doncs, l’evolució d’aquests rèptils els ha fet desenvolupar no només un avís de la seva presència sinó una solució que permet fer pensar que la proximitat és molt més gran, probablement fruit de milers i milers d’anys de prova i error amb els mamífers que viuen al seu voltant, fins que ha aconseguit que els animals s’adonin de la seva presència i prenguin mesures abans no siguin massa a prop.
