Deixada enrere la cursa espacial de la Guerra Freda amb la Lluna com a gran objectiu la cursa espacial moderna se centra en l’exploració de Mart i la seva futura viabilitat com a refugi per als humans. Ara, les astronautes de la missió científica Hypatia II -que investiga les condicions de vida a Mart i els efectes de les experiències espacials en el cos de la dona- han assenyalat que la sang menstrual podria esdevenir un recurs clau en un futur marcià i podria ser un fertilitzant natural adequat per a fer créixer aliments cultivats en hivernacles a Mart.
La missió, simulada des de la Mars Desert Research Station (MDRS), al desert de Utah -en un entorn que buscava simular les característiques de Mart-, ha presentat els resultats de la investigació aquest dilluns i s’indica que la menstruació i l’ús de la copa menstrual són compatibles amb les missions espacials i que, a més a més, poden suposar un valor afegit.
La geòloga Marina Martínez explica que per a l’estudi s’ha utilitzat la sang menstrual de dues tripulants i indica que els resultats preliminars mostren que fer servir una dissolució de sang menstrual barrejada amb aigua pot ser beneficiós per al creixement de les plantes. Els resultats assenyalen que aquelles plantes que van ser fertilitzades amb sang menstrual van produir més arrels i van créixer més ràpidament.
L’impacte de la menstruació a les missions espacials
Un dels pals de paller la missió ha estat estudiar el biaix de gènere de les missions espacials. Un dels aspectes que més s’ha analitzat ha estat la gestió dels cicles menstruals durant aquestes missions. En declaracions recollides per l’ACN, una de les tripulants d’Hypatia explica que la tripulació d’aquesta missió ha estat “la primera tripulació de dones astronautes que ha utilitzat la copa menstrual en una missió simulada” i explica que un dels objectius era reivindicar els cicles menstruals i “rebutjar la visió masculinitzada de l’exploració espacial”, assegurant que la menstruació i la copa menstrual són “compatibles” amb les missions espacials.
Els cossos, al límit
Un dels altres aspectes que ha analitzat la missió és com reaccionen els cossos de les dones durant les missions espacials. Durant l’estudi les astronautes han estat sotmeses a dures exigències físiques junt amb restriccions d’aigua i aliments, situacions possibles al planeta marcià. Una de les principals conclusions de l’estudi mostra que totes les participants de la missió van veure com la seva massa muscular va quedar reduïda tot i que el pes i la força es va mantindre. Helena Arias, enginyera de l’equip, explica que totes les astronautes van seguir una rutina física diària de 30 minuts en la qual es realitzaven exercicis de força, resistència i cardiovasculars, acompanyat d’una nutrició adequada.
