La missió InSight de la NASA, que ha estat detectant moviments sísmics a Mart des de principis de 2019, ha recollit prou informació com perquè els científics es facin una idea exacta de l’estructura interna del planeta vermell. Segons sembla, l’escorça marciana és una mica més prima del que s’esperaven, d’entre 24 i 72 quilòmetres. El nucli, en canvi, amb un radi de 1.830 quilòmetres, és a la banda alta de les prediccions que s’havien fet sobre la seva mida.
És la primera vegada que s’aconsegueixen conèixer exactament com són les capes d’un planeta que no és el nostre. Amb la Lluna s’havia aconseguit, és clar, però és molt més a prop i molt més petita que no pas Mart, que té un diàmetre de gairebé 7.000 quilòmetres. Gràcies a aquesta informació, es podran saber moltes més coses sobre els processos de formació i d’evolució dels cossos planetaris, i la sonda InSight ha aconseguit les dades per fer els càlculs de la mateixa manera com es va fer a la Terra: gràcies als moviments sísmics. Quan hi ha un tremolor, s’alliberen ones d’energia que tenen una cadència i una velocitat diferents segons els materials que estiguin travessant. Així, el sismòmetre de la InSight ha estat observant centenars de moviments sísmics i n’ha trobat alguns que tenien les característiques idònies per permetre calcular com és l’interior de Mart.
Una de les diferències més curioses entre la Terra i Mart, en aquest sentit, és la mida de l’escorça, tenint en compte que el nostre planeta és més gran. Si a Mart té una profunditat d’entre 24 i 72 quilòmetres, a la Terra és d’entre 15 i 20 quilòmetres, si traiem casos excepcionals com l’Himàlaia on pot arribar a 70km. El mantell, per la seva banda, la segona capa, és molt més prima del que s’esperava. Això pot haver tingut una conseqüència crucial: permetre que el nucli del planeta es refredés molt més ràpidament que el nostre i que no s’hi formessin alguns materials importants, aturant, finalment, l’efecte dinamo que creava el camp magnètic de Mart. És per això, expliquen els científics, que el planeta roig ja no en té. Un element important que protegeix un planeta de les radiacions de l’exterior i que, en el nostre cas, és una de les coses que hi va permetre el desenvolupament de la vida.
