Redescobreixen de forma insòlita un tauró que havia desaparegut fa 50 anys

Els taurons són dels animals més majestuosos del planeta Terra. Els seus anys d’història (400 milions d’anys) i les característiques pròpies d’aquests animals fan que siguin un objecte d’estudi constant. Ara, 50 anys més tard que es pensés que s’havia extingit uns pescadors van trobar un nou exemplar de Gogolia filewoodi, una espècie de tauró coneguda també com a saüssos veler —una estranya subespècie amb una aleta dorsal característica—.

Els investigadors destaquen que la troballa és de gran valor, ja que aquesta espècie de Papua Nova Guinea “representa una línia evolutiva única que no es troba en cap altra part del món i que podria convertir-se en una important icona de biodiversitat marina”. A més, cal destacar que a la Universitat de Papua Nova Guinea hi ha dos exemplars morts per poder estudiar-los i fer una anàlisi genètica d’aquesta espècie.

Per què va desaparèixer aquest tauró?

Els investigadors, per aprofundir els coneixements sobre aquesta espècie, van entrevistar-se amb els pescadors per poder aclarir per què no es van documentar durant 50 anys i van descobrir que la presència d’exemplars és molt freqüent a la badia, però que com la seva carn i les aletes no tenen gran valor els pescadors descartaven la seva pesca.

Els investigadors van formular una hipòtesi gràcies a les vivències dels pescadors i la captura dels exemplars i assenyalen que podria ser espècie microendèmica —que només està en un punt molt específic de la badia— i que, per tant, “podria fer que l’espècie sigui vulnerable a declivis poblacionals deguts a l’augment pesquer”.

Una troballa insòlita

El darrer albirament d’aquest tipus de tauró es va produir l’any 1973, quan el biòleg Lionel Winston Filewood va trobar una espècie de tauró que no s’assemblava a cap altre prop de la desembocadura del riu Gogol, en la badia de Astrolabe de Papua Nova Guinea. Malgrat això, mai més es va registrar un albirament d’aquest animal fins al 2020, quan un pescador va trobar-ne cinc femelles que tenien la seva característica aleta dorsal, a més, dos anys després també es va poder observar un exemplar mascle en el mateix riu, tal com han documentat en un estudi recent.