MonPlaneta
Els voltors comuns ajuden a detectar i preparar la carronya al trencalòs

El trencalòs (Gypaetus barbatus) sembla que és una espècie més llesta del que podríem pensar. Aquestes aus carronyaires s’aprofiten que els voltors comuns (Gyps fulvus) detecten la carronya i preparen les carcasses, desmembrant-les i menjant-se els teixits tous, segons explica una recerca de la Universitat de Lleida (UdL), l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (CSIC-UCLM-JCCM) i l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC) que ha analitzat la relació que hi ha entre els diferents carronyaires.

Els investigadors han monitorat fins a 133 carcasses de diferents herbívors i carnívors de diferents mides (entre 1 i 100 quilos) en paisatges oberts i en matolls del Pirineu i Prepirineu. La investigació buscava obtenir informació de l’estratègia d’alimentació del trencalòs i poder relacionar-lo amb els hàbits comunicatius entre les diferents espècies i en com modifiquen la seva conducta per alimentar-se.

Els membres de la Universitat de Lleida han pogut observar que dels cadàvers que el trencalòs utilitzava per alimentar-se el 95,5% ja havien estat explotats amb anterioritat per altres espècies com el voltor comú (93,2%) o l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) (2,3%). La principal autora de l’article, pila Oliva-Vidal, membre del departament de Ciència Animal, assenyala que “els voltors són facilitadors fonamentals per als carronyaires especialitzats com els trencalossos, tant per a proporcionar indicis visuals sobre la ubicació dels aliments com per obrir les canals per permetre l’accés a les restes òssies”.

Un trencalòs | ACN
Imatge d’arxiu d’un trencalòs | ACN

L’activitat dels carronyaires

Els investigadors assenyalen que les aus carronyaires concentren la seva activitat durant les hores de llum (93,7%). Els primers carronyaires que arriben són els voltors, en el 53% dels casos, seguit dels corbs en el 24% i les àguiles daurades 15%. L’estudi explica que els trencalossos són la quarta o la cinquena espècie en arribar als cadàvers, un fet que Daniel Villalba, catedràtic de la UdL, assenyala que “mostra que els trencalossos es beneficien de la col·laboració heteroespecífica per explotar carronya mitjana-gran”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa