El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, amb col·laboració de França, ha enllestit l’últim cens transfronterer, que mostra com el trencalòs està present en vuit punts del Pirineu oriental, set dels quals a territori francès i un en terres catalanes. Les xifres són similars a les de l’any passat, quan es van localitzar sis punts de nidificació al país veí i cap aquí, segons explica el Departament de Territori i Sostenibilitat en un comunicat.
Les dades mostren que la població d’aquesta espècie amenaçada s’està estabilitzant en aquesta zona. El nou cens també mostra com l’au s’adapta millor a la zona Francesa, on el terreny els permet niar més fàcilment que en territori català. La raó radica en el fet que en la banda francesa el trencalòs es veu sotmès a una pressió humana menor.
L’estabilització del trencalòs significa un petit pas més per la recuperació d’una espècie que fins a finals del segle XIX era present a tota la península Ibèrica, però al llarg de segle XX va patir una forta regressió. Durant els anys 80 la seva àrea de distribució es va veure reduïda a la part més occidental de la serralada pirinenca.
En aquesta dècada, a Catalunya la població era només d’unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Llavors es va iniciar un procés de recuperació i es va arribar als 97 adults l’any 2018, distribuïts en 48 territoris segurs a les comarques de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès, la Garrotxa i Osona. Les últimes dades, del 2020, xifren la població de trencalòs a Catalunya és al voltant de les 46 parelles.
