La possibilitat de sol·licitar la baixa laboral per dolor menstrual incapacitant és una realitat a casa nostra des de l’any passat, però a França encara lluiten per implementar-ho. Malgrat que la proposta que s’havia presentat fa poc finalment no ha pogut ser aprovada a l’Assemblea francesa per un sol vot, membres del partit ecologista van organitzar un petit experiment amb els diputats que s’oposaven a la baixa menstrual. Com que el dolor és un paràmetre extremadament subjectiu i molt difícil de mesurar, una manera d’aproximar-se a la comprensió d’una experiència com l’és el dolor menstrual és a través de simuladors de regles doloroses. Dit i fet, i tal com es pot veure en el vídeo compartit a X per Sébastien Peytavie, els diputats van poder experimentar en primera persona el què és el dolor menstrual, i les reaccions no poden ser més clarificadores.
Es queixen i recaragolen, sense ser capaços d’acabar de llegir en veu alta un text sobre la regla, mentre en el vídeo apareixen missatges contundents: “Una dona de cada dues té regles doloroses i incapacitants. Aquests dolors poden ser semblants als d’una crisi cardíaca”. I Mozart de fons. Per què fa tant mal?
La menstruació dolorosa o dismenorrea és el dolor intens, agut i espasmòdic a la zona abdominal baixa, que s’acompanya sovint per un còctel de símptomes diversos, com ara mal de cap i d’esquena, cansament, nàusees o vòmits. Sol començar fins quatre dies abans del sagnat menstrual, i es pot allargar d’hores a dies, normalment sense durar-ne més de tres. Tot i que és l’alteració més comuna de la menstruació, no acostuma a aparèixer en les primeres regles després de la menarquia (el primer cop que es menstrua), però un cop el cicle menstrual s’estabilitza una mica, la incidència es dispara fins a assolir un pic del 85% d’afectades entre les dones de 20-25 anys.
Com s’explica?
L’explicació biològica d’aquest dolor radica en l’acció de les prostaglandines, unes molècules que se sintetitzen i alliberen quan, en cada cicle ovàric, la progesterona cau en picat si no hi ha gestació. Sense progesterona, el revestiment uterí que havia d’acollir a un possible embrió (l’endometri) es perd en un procés de descamació en què les prostaglandines són les protagonistes. En essència, aquestes molècules indueixen una resposta inflamatòria generalitzada i s’encarreguen d’estimular la contracció de la capa muscular de l’úter per desprendre l’endometri, provocant unes contraccions que poden ser prou fortes per activar els nervis sensitius del dolor. Un dolor que moltes vegades es descriu, tal com confirmen els diputats francesos, “com si et clavessin tot de ganivetades”. És imprescindible que l’endometri es perdi completament, i per això les prostaglandines són molt importants, però el seu excés és la causa directa dels dolors menstruals i els símptomes acompanyants de la dismenorrea.
La intensitat del dolor que pateixen les dones amb dismenorrea pot variar de lleu a totalment incapacitant, sent una causa important d’absentisme laboral o escolar, automedicació i consulta als centres sanitaris, encara que només un 31% d’elles va al metge. La normalització del dolor com a component característic de la menstruació és un dels factors que explica que la dismenorrea encara sigui una condició desacreditada i mal tractada en dones joves i adultes, però sobretot afecta aquelles amb dismenorrea secundària. Mentre que la dismenorrea primària, explicada fins ara, es presenta en dones sanes sense alteracions orgàniques, la dismenorrea secundària és un dolor menstrual continu que s’associa a algun tipus d’alteració o patologia en els òrgans pelvians. En aquests casos, el dolor apareix quasi una setmana abans del sagnat i pot persistir durant tot el cicle, arribant a ser permanent amb el temps, i es considera símptoma d’una malaltia subjacent. Alguns exemples podrien ser malformacions congènites, malalties inflamatòries o tumors, però la causa més freqüent és l’endometriosi. En l’endometriosi, l’endometri no només creix a l’úter sinó que també s’estén a regions anormals com els ovaris, els oviductes i teixit del voltant, on es comporta de la mateixa manera: prolifera i es desprèn en cada cicle menstrual. Ara bé, en aquestes localitzacions, aquest procés indueix la formació de quists i irrita de forma important el teixit del voltant. Per això, en aquests casos el sagnat és excessiu i el dolor és molt més intens, no limitant-se a la zona abdominal baixa, i podent evolucionar a un dolor pelvià crònic.
El dolor de regla no és normal. Normalitzar-lo no fa més que soterrar realitats com les de les dones amb dismenorrea secundària, que veuen endarrerit entre 8 i 10 anys el seu diagnòstic, ja sigui perquè els seus símptomes s’entenen com a normals o perquè es veuen abocades a un ús indiscriminat de fàrmacs per combatre el dolor, que no fan més que maquillar i tapar el problema de base.
