Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) aporta nova llum sobre com els canvis hormonals del cicle menstrual influeixen en l’estat d’ànim. Segons un estudi publicat a la revista Psychological Medicine, de la Cambridge University Press, els nivells elevats de progesterona provoquen una alteració en els patrons d’activitat cerebral que dificulta la distinció entre situacions emocionals complexes i senzilles, impactant de manera directa en el benestar emocional de dones joves i sanes.
La recerca, dirigida pel professor de la Facultat de Psicologia de la UB Macià Buades, aporta una perspectiva inèdita sobre la modulació hormonal. A través d’escàners cerebrals realitzats a 116 participants amb cicles naturals que no utilitzaven anticonceptius hormonals, els científics van detectar que, quan la progesterona augmenta, la resposta del pol frontal lateral –àrea clau en el control emocional– es torna molt similar davant d’estímuls de diferent complexitat. Aquesta pèrdua de precisió dificulta que el cervell processi les emocions amb claredat en la vida quotidiana.
Avaluacions i tractaments més personalitzats
“L’estudi suggereix que, si el cervell és capaç de distingir diferents situacions emocionals amb més claredat, això pot contribuir a regular les emocions en la vida diària“, explica Buades. Tot i que l’investigador puntualitza que no es pot establir una relació de causa i efecte directa a partir d’una única mesura, destaca la rellevància d’aquesta informació inèdita per dissenyar enfocs més personalitzats en avaluar i tractar trastorns de l’ànim vinculats a les hormones, com ara la disfòria premenstrual, caracteritzada per canvis severament anímics abans de la menstruació.
En canvi, la investigació no ha trobat cap efecte equivalent per a l’estradiol, l’altra gran hormona ovàrica associada habitualment a un millor estat d’ànim i emprada sovint per tractar els símptomes de la menopausa. “No vam veure un efecte equivalent al de la progesterona per a l’estradiol, però és possible que això es degui al fet que l’estradiol és més difícil de mesurar amb precisió, en la saliva”, exposa la coautora de l’estudi i investigadora de la UAB, Rosamunde Hendricks, que matisa que aquesta absència d’efecte podria respondre a les limitacions metodològiques per mesurar l’estradiol en saliva de manera fiable, per la qual cosa no es descarta que aquesta hormona també estigui afectant el cervell.
