Un nou estudi liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’hospital mostren que l’anàlisi de biomarcadors de placenta en sang permet evitar induccions al part innecessàries i reduir les complicacions a l’hora de donar a llum gràcies a un seguiment més personalitzat dels embarassos amb fetus de baix pes (per sota del percentil 10). Entre aquests fetus hi ha els que són fetus petits per la seva edat gestacional i aquells que tenen un retard en el seu coneixement. Actualment, el mètode més eficient per poder fer aquest seguiment són les ecografies Doppler. A més, els investigadors asseguren que aquesta anàlisi de biomarcadors és més precís perquè permet distingir les gestacions de més risc.
Actualment, a la comunitat mèdica els costa poder diferenciar entre els fetus petits per la seva edat gestacional i els que tenen retard de creixement. El doctor Manel Mendoza, responsable de la Unitat d’Insuficiència Placentària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR, assenyala que “diferenciar aquestes dues condicions, que tenen un risc de complicacions tan diferent, és molt important per prendre decisions. Per exemple, les guies clíniques recomanen avançar el part a la setmana 37 en fetus amb retard de creixement, mentre que en els fetus petits podem esperar fins a la setmana 40″.
Els investigadors van analitzar 1.088 gestants amb fetus amb pes per sota del percentil 10 de més de vint hospitals de tot l’estat espanyol. La meitat dels subjectes analitzats van seguir el protocol estàndard mentre que en l’altra meitat es van analitzar els biomarcadors de placenta en sang
Les conclusions
Mendoza assegura que l’anàlisi de biomarcadors de placenta en sang “és una tècnica alternativa senzilla útil en centres on no es disposa de tecnologia Doppler, i millora l’accés a una atenció de qualitat”. L’equip de recerca ha pogut observar que en el grup de subjectes en els quals es va fer l’anàlisi de biomarcadors de placenta es va poder observar una disminució en altres complicacions de la gestació, del part i del nounat, com hemorràgies postpart, i problemes respiratoris en els nounats. Segons els resultats de l’estudi, aquest nou mètode també ha permès reduir el nombre d’induccions del part de manera prematura, ja que una atenció més personalitzada ha permès identificar millor els fetus on el risc era més baix.
El responsable de la Unitat d’Insuficiència Placentària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR, el doctor Manel Mendoza assenyala que “aquests resultats demostren que, amb els biomarcadors, podem classificar millor les gestacions segons el risc real de complicacions. Si es classifiquen correctament, es poden evitar algunes de les induccions del part abans de les 39 setmanes, les quals comporten major risc d’afectacions cardiovasculars, neurològiques, metabòliques o respiratòries en el nounat”. Aquest nou enfocament representa un pas més cap a una medicina més personalitzada i un seguiment de l’embaràs més fisiològic i menys invasiu. Redueix les molèsties i l’ansietat associades a intervencions mèdiques innecessàries i, alhora, millora els resultats de la gestant i del nadó, ha afegit Mendoza.
