Els animals s’han de buscar la vida per trobar el menjar. I ara un equip d’investigadors, dirigits per la Universitat de Cambridge, han estudiat 350 espècies d’aus. Un estudi que assenyala que les aus marines tenen, al bec, una alta densitat de receptors sensorials i nervis, un fet pel qual són sensibles al tacte i, com fan els humans amb les mans, utilitzen els becs per interactuar amb el món i poder buscar l’aliment. Els investigadors, però, assenyalen que aquesta capacitat no ha estat estudiada a fons i que, per tant, no se sap com va evolucionar el fenomen ni com s’ha acabat estenent.
Els investigadors expliquen que van descobrir que els albatros i els pingüins tenen òrgans amb receptors sensorials d’alta densitat i altes concentracions de nervis als becs, un tret molt característic en els recol·lectors especialitzats com els ànecs, i és la primera vegada que s’identifica aquesta funció en les aus marines. Segons assenyala la doctora Carla du Toit, del Departament de Ciències de la Terra de Cambridge, “no se sap que les aus marines siguin recol·lectores tàctils, i per això és sorprenent descobrir que tenen aquest òrgan”.
Una herència genètica?
Malgrat aquesta troballa, els investigadors expliquen que aquestes àrees sensibles podrien ser un tret “residual” d’un ancestre comú encara que no tingui una funció específica, com passa en els becs dels estruços i els emús. “Els becs són anàlegs a les mans en certa manera, però aquesta és la primera vegada que hem vist becs sensibles al tacte en aus marines. És notable que ningú hagi estudiat això en detall, considerant que tots aprenem sobre l’evolució dels becs dels pinsans de Darwin a l’escola”, assenyala Toit.
Els investigadors, però, alerten que “es necessita molta més feina, però si els albatros i altres aus marines són capaços de detectar vibracions de preses potencials a través dels seus becs, seria possible col·locar algun tipus de dispositiu als palangres que pogués repel·lir-los, per la qual cosa és menys probable que quedin atrapats”.
