Un nou estudi internacional, amb participació de la Universitat de Barcelona, ha conclòs que per protegir les poblacions d’albatros i petrells en el futur serà imprescindible millorar la gestió de les poblacions reproductores de cada país i la governança dels territoris d’alta mar. Els investigadors advoquen per emparar aquests ocells més enllà de les fronteres, ja que aproximadament un 39% del seu cicle vital el passen en alta mar. Segons l’article que han publicat a la Revista Science Advance, aquest fet els deixa desprotegits legalment davant les accions humanes.
Els albatros i els grans petrells formen part de l’ordre d’ocells marins dels procel·lariformes, amb 124 espècies distribuïdes per tots els oceans del món. Prop del 50% d’aquestes espècies estan en perill d’extinció a causa de la introducció d’espècies invasores a les colònies de cria, la captura accidental en pesqueries, la sobrepesca, la contaminació lumínica, el canvi climàtic o la pol·lució.
En el treball, els experts han seguit per telemetria un total de 5.775 ocells de 39 espècies d’aus procel·lariformes en diferents continents mitjançant geolocalitzadors o GPS tan diminuts que en alguns casos pesen menys d’un gram. Els resultats mostren que aquests ocells marins es desplacen regularment a regions d’alta mar on cap nació no pot garantir la seva conservació de manera adequada.
Segons la coautora de l’estudi Maria Dias, de BirdLife International, “les interaccions negatives amb les pesqueries són particularment greus a les aigües internacionals perquè hi ha un menor control de les pràctiques de la indústria i el compliment de la normativa. A més, més enllà de les espècies de peixos, actualment no hi ha un marc legal global per abordar la conservació de la biodiversitat a alta mar“.
Si bé l’estudi deixa clar que treballar conjuntament per la protecció d’aquestes espècies és una tasca transfronterera, també destaca que alguns països tenen una càrrega major, ja que concentren una gran població d’albatros i petrells com Regne Unit, França, Nova Zelanda, Austràlia i Sud-Àfrica. Espanya es troba en la novena posició d’aquest rànquing, especialment per les àrees reproductores decisives per aquestes espècies a les illes Balears i les Canàries.
