Un nou model de població fruit d’una recerca de la Universitat de Colònia ha assenyalat que Europa va ser poblada en quatre fases pels éssers humans anatòmicament moderns, en un període que se situa entre 43.000 i 32.000 anys enrere, durant l’anomenat aurinyacià (part del paleolític superior). L’expansió dels humans va començar a l’extrem est i es va anar desplegant fins a arribar als Balcans. Més tard vindrien tres fases més. De fet, la darrera fase de l’expansió humana a Europa va comportar augments regionals de la densitat de població i nous avenços en àrees que prèviament no estaven poblades de la Gran Bretanya i la península Ibèrica.
En un comunicat, els investigadors de Colònia expliquen que tot indica que l’expansió humana per Europa va comportar diversos processos complexos d’avenç, retirada, abandonament i reassentament, impulsats pels canvis climàtics, com també va evolucionar la capacitat humana per adaptar-se a aquests canvis climàtics. El model de població, que l’equip investigador ha anomenat ‘Our Way’, ha simulat com es va fer aquesta dispersió humana amb la combinació de les dades climàtiques i arqueològiques i modelant la dinàmica de la població limitada pel potencial d’existència humana (HEP).
L’expansió humana per Europa
Els resultats d’aquest model de població mostren que els humans es van expandir en una primera fase, relativament lenta, que va transitar de l’est fins als Balcans (fa entre 45.000 i 43.000 anys), una segona fase ràpida d’expansió cap a l’Europa occidental (fa aproximadament entre 43.250 i 41.000 anys). En la tercera fase de l’expansió es va produir un fet estrany, el declivi de la població humana pel que fa a la mida, densitat i àrea ocupada per la població. El desenvolupament de la tercera fase va veure’s alentit per un període de fred sever que va durar gairebé 3.000 anys (període GS9/HE4). El model, però, assenyala que els humans van sobreviure a l’ombra d’una gran topografia per evitar el fred, topografia com podrien ser els Alps, una zona que els humans van ocupar durant la segona fase del creixement poblacional d’Europa.
La quarta va ser la fase final de l’expansió humana a Europa. Les condicions del HEP van millorar de forma substancial i la població es va recuperar ràpidament i va créixer fa uns 38.000 anys. Aquest augment poblacional i els avenços de la societat en àrees prèviament no poblades de la Gran Bretanya i la península Ibèrica coincideix en línies generals amb l’evidència arqueològica, segons el nou model de població. El final del procés, segons indica el mapa HEP, mostra que la població humana hauria estat molt ben adaptada a les condicions climàtiques fredes.
