Un ratolí, amb un pelatge llarg i espès; és a dir un ratolí llanut. No és Parc Juràssic -la pel·lícula que tornava a la vida els dinosaures-, és la darrera creació de l’empresa Colossal Biosciences, una empresa nord-americana de biotecnologia i enginyeria genètica que ja ha recaptat centenars de milions de dòlars amb l’ambiciós objectiu de tornar a la vida el mamut llanut (Mammuthus primigenius). Aquests ratolins llanuts han nascut gràcies a una modificació del seu genoma (s’han combinat diverses mutacions inspirades en els mamuts i d’altres que han afavorit el creixement dels cabells dels ratolins). El naixement d’aquests ratolins l’han definit com un èxit en un “moment crucial” en la seva missió i l’empresa ja suma un valor de mercat per sobre els 10.000 milions de dòlars.
L’empresa s’ha fixat l’objectiu de recuperar els mamuts llanuts l’any 2028 -modificant genèticament els elefants asiàtics (Elephas maximus), els parents vius més propers del mamut- i en declaracions recollides pel portal Live Science, Ben Lamm, cofundador i director executiu de Colossal, va assenyalar que van començar els experiments el setembre de 2024 i no sabien que els ratolins llanuts “serien tan bonics”.
La genètica modificada
Per poder crear aquests ratolins llanuts els investigadors de Colossal Biosciences han modificat set gens dels animals. Concretament, sis d’aquests gens han estat els que estan relacionats amb la textura, longitud i color del pelatge, factors fonamentals per poder recrear en un futur els mamuts. Malgrat el que es pugui pensar la gent, Beth Shapiro, biòloga evolutiva i directora científica de Colossal Biosciences, posa èmfasi en el fet que “no hem pres gens de mamut i els hem posat en un ratolí” sinó que els científics de l’empresa han “buscat les variants de ratolí dels gens que creiem que són útils als mamuts i després hem creat ratolins que tenen moltes d’aquestes modificacions simultàniament”.
Els científics expliquen que la majoria de les modificacions que es van introduir en els ratolins “van desactivar” gens que normalment estan actius en aquests animals i ho van fer gràcies a tres tècniques d’enginyeria genètica entre les quals s’inclou l’edició genòmica de precisió multiplex, una tècnica que permet als investigadors editar diversos llocs d’ADN alhora amb gran precisió.
