Un grup internacional d’investigador han batut rècord en seqüenciar l’ADN més antic mai trobat. L’anterior portador d’aquest títol era un cavall de fa 750.000 anys, el qual a passat un segon pla davant dels 1,2 milions d’anys del mamut més famós de l’estudi. “Des del 2013 esperava que se superés el rècord mundial del genoma més antic”, reconeix Ludovic Orlando, membre de l’equip de recerca. Aquesta troballa no només empeny els límits teòrics del camp de la genètica sinó que treu a la llum un nou llinatge de mamuts, segons informa Science.
L’ADN es descompon amb relativa facilitat en la majoria d’ambients, en canvi, en el permagel pot resistir durant molts i molts anys debut a què la congelació frena la degradació química. És el cas dels tres mamuts localitzats a Sibèria durant els anys 70 i que han estat l’objecte d’estudi d’aquesta investigació. En el moment de la seva descoberta, amb molts menys recursos que en l’actualitat, pels factors que envoltaven les restes dels animals van deduir que haurien d’haver viscut feia entre feia 700.000 i més d’un milió d’anys. Ara, s’han pogut seqüenciar els seus genomes per esbrinar més sobre aquests antics mamífers.
Els tres mamuts han resultat ser no només d’espècies diferents, sinó també d’èpoques distintes. El més jove va viure fa uns 700.000 anys i es tracta d’un mamut llanós, dels quals aquest exemplar és dels més antics que es coneixen. El segon és “familiar directe” del mamut llanós, un mamut d’estepa d’un milió d’anys d’antiguitat. L’últim exemplar és el que ha concentrat les mirades dels científics, es tracta del mamut d’1,2 milions d’anys. Com si això no fos suficient per considerar-se un gran descobriment resulta que es tracta d’una espècie de mamut desconeguda, batejada amb el nom de Krestovka.
En estudiar la genètica del nou espècimen els investigadors van poder vincular els seus gens amb trets coneguts d’altres llinatges de l’espècie. Per exemple, aquests mamuts ja posseïen atributs per resistir al fred com els mamuts llanosos. L’equip també ha descobert que els mamuts colombins d’Amèrica del Nord comparteixen la meitat dels seus gens amb el nou exemplar i els mamuts llanosos. És per això que els científics sospiten que el mamut Krestovka va entrar a Amèrica del Nord fa uns 1,5 milions d’anys i allà va acabar per hibridar amb el mamut llanós.
