El cervell humà juga, a vegades, males passades a les persones. Un d’aquests exemples és la por als grans carnívors com poden ser lleons o guepards, ja que segons un estudi liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) -i amb la participació d’un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Xile i l’organització conservacionista Panthera- la percepció de conflicte, o la por, amb els grans carnívors no està relacionada amb la grandària de les poblacions dels animals -i, per tant, el perill exponencial- sinó que el nostre cervell utilitza el rebuig basat en l’ideari col·lectiu. Els investigadors han centrat el seu estudi en la relació existent entre els pumes i la ramaderia de la Patagònia xilena. Per analitzar com es relacionen els ramaders amb aquests grans carnívors
Els pumes són uns grans felins, i grans depredadors, que cacen animals. La seva naturalesa, com la d’altres animals d’aquest tipus, fa que ataquin els ramats deixant un impacte clar i notori en l’economia. Malgrat aquests factors, l’estudi assenyala que malgrat que les poblacions de puma fluctuïn, a vegades hi ha més exemplar i a vegades n’hi ha menys, els ramaders no varien la seva percepció de la perillositat i l’amenaça que suposen aquests animals.
De fet, les dades mostren que en la darrera dècada s’ha produït un augment de la població de pumes a la Patagònia xilena i, en canvi, els ramaders que han participat en l’enquesta feta pels investigadors no pensen que això suposi un problema major. “Tradicionalment, a Xile, com en altres països, s’ha tingut una percepció negativa dels carnívors per tractar-se d’una amenaça per a la ramaderia. Aquest rebuig es transmet entre generacions i veïnats, encara que personalment no es tinguin experiències negatives” assenyala l’autora de l’estudi, Esperanza Iranzo.
La percepció social, l’engany del cervell
Que la població de pumes augmenti i els ramaders no ho identifiquin com un problema major és el resultat d’un engany del nostre cervell. La percepció social i cultural cap als grans depredadors és la que acaba causant un rebuig i un malestar directe contra aquests animals. Els investigadors assenyalen que uns dels altres aspectes que enganyen el nostre cervell i fa que es tingui una por i un malestar envers aquests animals són la gestió que fa l’administració del conflicte -a qui el sector ramader acusa de no aplicar solucions efectives al conflicte- i la diferència social que hi ha entre les finques de major poder adquisitiu i les de menor. Un fet sociològic que assenyalen els investigadors és que a les finques amb major poder adquisitiu s’han començat a enriquir gràcies al turisme que se sent atret per l’observació de pumes.
