MonPlaneta
Per què hi ha un fong a Txernòbil que s’alimenta de la radiació?

L’any 1991 un grup d’investigadors va descobrir un tipus de fong a les parets del reactor de Txernòbil el qual no es veia afectat per la radiació de l’accident nuclear, més aviat tot el contrari, ja que aquest fong s’alimentava d’aquesta radiació, un fet que va fascinar els investigadors, ja que en aquesta població ucraïnesa hi ha una extrema i forta radiació. Ara, un grup d’investigadors del Centre Nacional per a la Informació Biotecnològica dels Estats Units han analitzat unes 200 espècies de fongs que creixen al voltant de l’antiga central nuclear per poder analitzar què porta a aquests fongs, anomenats “fongs negres”. La clau és molt ‘humana’: la melanina, un pigment present a la pell dels humans i que ens ajuda a protegir-nos contra la radiació ultraviolada i que en el cas dels fongs els permet convertir la radiació gamma en energia química per al seu creixement.

La melanina

Els investigadors assenyalen que “els pigments de melanina es troben a tots els regnes biològics, cosa que suggereix que aquests compostos són molècules antigues que van sorgir d’hora en el curs de l’evolució”. Un aspecte clau de la melanina és que té una gran capacitat d’absorbir radiació de tota mena i permet que es pugui fer una transducció d’energia i es protegeixi dels efectes adversos de la radicació. Els investigadors expliquen que “les troballes d’organismes melanitzats en entorns d’alta radiació, com el reactor danyat a Txernòbil, l’estació espacial, les muntanyes antàrtiques i l’aigua de refrigeració del reactor, combinats amb el fenomen del “radiotropisme”, plantegen la temptadora possibilitat que les melanines tinguin funcions anàlogues a altres pigments”.

Els gossos de Txernobil | Universitat Estatal de Carolina del Nord

Txernòbil, un banc de proves per a la ciència

L’explosió del reactor de la central nuclear va fer que la zona i tots els organismes quedessin contaminats. Des que es va produir el desastre aquests organismes i els que es van generar posteriorment han estat objecte d’estudi científic per veure quina era l’afectació i la tolerància a la radiació que es desprenia després de l’explosió.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa