Els vertebrats que no són mamífers tenen un sistema de desxifrar els colors molt més senzill i efectiu que el que tenim nosaltres, els humans. Així ho explica un article publicat a la revista ‘Science Advances’ i que resulta d’un estudi dut a terme per especialistes de la Universitat de Sussex (Anglaterra), Tubíngia (Alemanya) i el Col·legi de Medicina Baylor (Estats Units). La investigació va començar mirant d’esbrinar com distingeixen els colors els peixos zebra, que tenen quatre tipus de cons receptors de la llum, és a dir de neurones de la retina que responen a la llum que els arriba.

Aquests quatre tipus de cons són coneguts com a vermell, verd, blau i ultravioleta, i sempre s’havia pensat que cadascun responia al tipus de llum que li donava nom. En mesurar, per primera vegada, la percepció del color dels fotoreceptors d’un vertebrat, es van adonar que la manera com ho fa el peix zebra és molt més senzilla que la nostra. Els cons vermells responen a la brillantor, mentre que els verds ho fan al color. Essencialment, veure els colors requereix que els circuits visuals separin la brillantor del color, una tasca gens fàcil i que requereix moltes neurones. En els humans, aquestes neurones són a diverses zones dels ulls i el cervell i funcionen d’una manera que encara no s’entén del tot. En el cas dels peixos zebra, en canvi, tot el procés es fa als mateixos fotoreceptors, un procés molt simple que evolutivament és probable que sigui proper a l’origen de la visió dels vertebrats.

Ull  | ISTOCK/@AYWAN88/IN-FUTURE
Ull | ISTOCK/@AYWAN88/IN-FUTURE

El que distingeix els humans, i de fet tots els mamífers, és que els seus avantpassats llunyans van fugir als boscos i van adoptar un estil de vida nocturn durant l’auge dels dinosaures. Durant aquella època, van perdre tots els cons fotoreceptors menys dos, raó per la qual la majoria de mamífers tenen una visió dicromàtica, és a dir, en dos colors. Els gossos, els gats, els rosegadors… poden distingir els blaus dels verds però no els verds dels vermells, d’una manera semblant al que pot experimentar un humà daltònic. La majoria de primats superiors, en canvi, van recuperar algunes d’aquestes capacitats perdudes i van esdevenir tricromàtics però mitjançant un procés molt més complicat que l’original i que, en comptes de als ulls, té lloc majoritàriament al cervell.

Així doncs, sembla que la majoria de vertebrats, excepte els mamífers, resolen el problema del color de seguida mentre que els humans, els goril·les i els ximpanzés fem servir un sistema innecessàriament complicat a causa de la nostra història evolutiva. Pel que fa a invertebrats com ara els insectes, tenen un sistema d’identificació del color igual que el del peix zebra, tot i haver evolucionat de manera independent. En un altre estudi, publicat a la revista ‘Current Biology’, els investigadors van servir la mateixa tècnica per examinar la segona capa de processat a la retina, les anomenades cèl·lules bipolars, descobrint que en aquest punt el peix zebra distingeix un tercer contrast de color comparant l’ultravioleta amb la resta de l’espectre, un sistema semblant al que fem servir nosaltres per distingir el blau del groc, cosa que podria indicar que, almenys en aquest punt, la nostra visió comparteix elements que es van desenvolupar fa gairebé 400 milions d’anys.

Nou comentari