La pastilla anticonceptiva masculina sembla estar cada vegada més a prop. Després de més de seixanta anys des de la sortida al mercat de la píndola femenina, les investigacions d’un equip de la Universitat de Minnesota liderat per la professora Gunda Georg estan donant els seus fruits. Aquest mateix desembre, el grup de Georg ha posat en marxa la fase 1 de l’assaig clínic que pretén valorar la seguretat, la tolerabilitat i el perfil farmacocinètic (és a dir, com evoluciona la concentració del fàrmac i els productes derivats des que entra a l’organisme) del que podria ser la futura píndola no-hormonal per a homes.
De moment, en l’estudi participen una vintena d’homes britànics que seran seguits en una clínica de Nottingham durant mesos, i es preveu que els primers resultats siguin publicats el juny de 2024. La companyia biofarmacèutica americana que acompanya el projecte, YourChoice Therapeutics, assegura que el fàrmac és 99% efectiu i 100% reversible en estudis en ratolins, gossos i primats, i espera mantenir els números en l’assaig en humans.
En cas de ser així, significaria tot una revolució en la prevenció d’embarassos, tal com apunta Georg: “El món està preparat per un agent anticonceptiu masculí, i oferir-ne un lliure d’hormones és simplement el que cal fer, tenint en compte el que sabem sobre els efectes secundaris que les dones han patit durant dècades per culpa de la píndola”.
Ara bé, per què s’ha trigat tant a desenvolupar una píndola masculina?
Més enllà de certa problemàtica social, la contracepció masculina ha estat un repte majúscul per a la investigació biomèdica. De fet, actualment només existeixen dues opcions contraceptives masculines viables i segures: la vasectomia (conceptualment irreversible, tot i que existeix una possibilitat de recuperar posteriorment la fertilitat –no garantida-) i els mètodes de barrera (principalment preservatius, que continuen sent l’única manera de prevenir simultàniament l’embaràs i les malalties de transmissió sexual).
El problema radica, en part, en la naturalesa del sistema reproductor masculí i les característiques del procés de producció d’espermatozous (conegut com a espermatogènesi). A diferència de les dones, que alliberen tan sols un (com a màxim dos) oòcits per cicle menstrual, la producció contínua i ininterrompuda de milions d’espermatozous des de la pubertat fins al final de la vida complica el disseny d’estratègies de bloqueig total de l’espermatogènesi.
Fins ara, els contraceptius masculins només han aconseguit reduir la quantitat d’espermatozous a l’ejaculat, però no l’han anul·lat completament, fet que no garanteix l’èxit total. A part, la majoria de les propostes plantejades han tingut per objectiu bloquejar la testosterona, l’hormona principal que controla l’espermatogènesi, però han estat invalidades per un excés d’efectes secundaris (donades les múltiples funcions de la testosterona a la resta de l’organisme).
No afecta les hormones
Precisament, el nou fàrmac proposat per l’equip de Minnesota, anomenat YCT-259, no té per diana la testosterona ni cap altra hormona: actua directament contra RAR-α, una proteïna implicada en la formació d’espermatozous i relacionada amb la vitamina A. Feia anys que se sabia que la deficiència en vitamina A podia induir infertilitat reversible en ratolins i primats, i altres grups d’investigació havien treballat en el bloqueig triple de RAR-α i dues proteïnes germanes (RAR-β i -γ), però el grup de Georg va decidir centrar els esforços en el bloqueig específic de RAR-α per disminuir els possibles efectes secundaris.
Després de dissenyar més de 100 compostos capaços de bloquejar aquesta proteïna, YCT-529 es va determinar com l’inhibidor més potent, suficient per disminuir el recompte d’espermatozous a zero després de dues setmanes i capaç de recuperar la fertilitat al cap de 4-6 setmanes de finalitzar el tractament.
Una píndola contraceptiva masculina d’aquestes característiques permetria fer front a la noció generalitzada per la qual les dones carreguen una major responsabilitat en la prevenció de l’embaràs, i presentaria una alternativa que les deslliuraria dels innumerables efectes secundaris de la pastilla femenina. Ara bé, tindria èxit aquesta alternativa? Segons una revisió sistemàtica internacional publicada el 2021, una proporció substancial d’homes estarien disposats a prendre una píndola anticonceptiva (entre el 34 i el 82%, depenent del país) i la gran majoria de dones hi estarien d’acord (amb voluntat d’equilibrar responsabilitats entre gèneres), per la qual cosa es presenta com una opció prometedora.
