L’ús d’una tècnica molt avançada ha permès a un equip d’investigadors descobrir detalls ocults de pintures de l’Antic Egipte de més de 3.000 anys d’antiguitat. En un article publicat a ‘PLOS ONE’, expliquen com aquestes noves anàlisis han revelat informació que es desconeixia sobre el procés creatiu dels artistes que van crear dues de les obres que hi ha a la necròpoli de Tebes, concretament en capelles a l’interior de tombes que es feien servir per a rituals de commemoració dels morts.
En concret, fent servir una tecnologia portàtil d’anàlisi química, els investigadors han observat les alteracions que van fer els pintors a les obres, un fet estrany perquè, tradicionalment, s’ha pensat que aquestes pintures seguien unes normes i uns procediments molt marcats. Aquesta nova tècnica inclou l’ús de raigs X per crear un mapa de la superfície de la pintura fins al nivell molecular, incloent-ne les propietats químiques. A més, l’ús de les anomenades imatges hiperespectrals permet analitzar la pintura en diverses longituds d’ona, revelant coses impossibles de veure a ull nu.
Dues tombes amb detalls desconcertants
Tot plegat es va fer servir a dues tombes datades entre el 1292 i el 1075 abans de Crist. Una d’elles és a la tomba de Menna, un oficial que va servir el faraó Amenhotep III, i és considerada l’obra culminant de la pintura de l’Antic Egipte. En aquest cas l’alteració, que devia quedar amagada quan la pintura era nova, s’ha anat fent visible amb el pas del temps. En una escena en què Menna i la seva dona adoren el déu Osiris, l’oficial alça les mans davant de la seva cara, però s’observa una tercera mà que indica clarament que, en algun moment, la pintura va ser retocada.
Aquest detall, que podríem considerar insignificant, pot donar molta informació sobre el procés de pintura a l’Antic Egipte. Sempre s’ha pensat que la decoració de les tombes era l’obra de moltes persones treballant plegades, però aquestes modificacions fan pensar que és possible que ho fessin grup de persones diferents en sessions diferents.
Pel que fa a l’altra pintura és a la tomba de Nakhtamun, un clergue. Les anàlisi de l’obra, que representa el faraó Ramsès II, ha revelat que es van fer diversos canvis a la corona, el collaret i altres objectes reials, probablement a causa de variacions del seu significat simbòlic al llarg del temps. Aquesta representació del faraó, a més, duu una mica de barba, una cosa inaudita en l’art egipci, especialment a l’hora de representar monarques.
Les anàlisis químiques, a més, han permès descobrir detalls molt estranys, com ara l’ús de colors i formes diferents per al coll del faraó, apareixent, sorprenentment, la seva nou del coll. Un fet que, una vegada més, va en contra de les representacions tradicionals egípcies. Un altre detall és la forma del ceptre, estranya i que toca la cara del rei.
Repensar la nostra idea de l’art egipci
Tot plegat fa planetejar-se seriosament que cal repensar la manera com entenem l’art egipci, aprendre a mirar les obres d’una altra manera perquè, com més a fons les coneixem, més ens adonem que el que havíem pensat fins ara podria estar fonamentalment equivocat. Amb tecnologies com les emprades en aquest estudi, de fet, es podria aconseguir moltíssima més informació i a un ritme molt més ràpid que fins ara, ajudant a redefinir la manera com entenem una part molt important de la cultura de l’Egipte faraònic.
