El Premi Nobel de Física 2021 ha estat compartit per tres homes que van jugar un paper clau en la nostra comprensió del canvi climàtic. En concret, els treballs de Syukuro Manabe, Klaus Hasselmann i Giorgio Parisi van ser importantíssims per treure l’entrellat dels sistemes complexos, i és per això que, aquest dimarts, la Reial Acadèmia Sueca de Ciències va anunciar que havien estat els escollits per al guardó, que no només és el més prestigiós del món sinó que està dotat amb gairebé un milió d’euros.
Els sistemes físics complexos fan molt difícil elaborar prediccions sobre el seu comportament futur, especialment a llarg termini. Aquesta eina, però, ha estat essencial, per exemple, per crear models per ordinador capaços d’imaginar-se com respondria el clima de la Terra a un augment X de la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Aquests models, que ens han permès adonar-nos de la situació gravíssima en què ens trobem, són possibles gràcies als treballs, especialment, de Manabe i Hasselmann.
Manabe, que ja té 90 anys, va ser qui va demostrar que un augment dels nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera podia fer que la superfície de la Terra s’escalfés. Als anys seixanta, aquest meteoròleg de la Universitat de Princeton (Estats Units) va encapçalar el desenvolupament dels models físics sobre el clima del nostre planeta. Pel que fa a Hasselmann, de 89 anys, durant els anys 70 va desenvolupar un model informàtic a l’Institut Max Planck que relacionava meteorologia i clima, mostrant per què, encara que el temps sigui caòtic i variable, els models climàtics poden ser fiables.
Pel que fa a Parisi, el seu treball sobre sistemes complexos té molta menys relació amb el canvi climàtic, ja que va estudiar una aleació de metall de ferro i coure i la relació entre els àtoms que la formen i les seves propietats magnètiques. Així es va adonar que hi havia normes ocultes que explicaven el comportament dels materials sòlids i va mirar de descriure’ls matemàticament.
