L’any 2018 els equips arqueològics van fer una troballa arqueològica de gran valor a Geòrgia. La fortalesa Dmanisis Gora, de més de 3.000 anys d’antiguitat i situada a les muntanyes del Caucas va ser aquesta gran troballa i 7 anys després han descobert que Dmanisis Gora era una “megafortalesa” molt més gran de la que es pensaven en un primer moment els arqueòlegs. El descobriment s’ha fet després que Nathaniel Erb-Satullo, professor titular de Ciències de l’Arquitectura en l’Institut Forense de la Universitat de Cranfield (Anglaterra), investigués Dmanisis Gora junt amb Dimitri Jachvliani, codirector del Museu Nacional de Geòrgia, i utilitzessin drons per estudiar les restes de la fortalesa des de l’aire. Erb-Satullo explica que “el dron va fer gairebé 11.000 fotografies que es van unir utilitzant un programari avançat per produir models d’elevació digitals d’alta resolució i ortofotos”.
Aquestes imatges aèries preses amb els drons van permetre els investigadors “identificar característiques topogràfiques subtils i crear mapes precisos de tots els murs de fortificació, tombes, sistemes de camp i altres estructures de pedra dins de l’assentament exterior”.
Una fortalesa 40 vegades més gran del que es creia
Les troballes dels investigadors els van sorprendre. La fortalesa Dmanisis Gora, més enllà de ser mil·lenària, era fins a 40 vegades més gran del que es pensava. Un dels aspectes claus d’aquesta grandària és que hi havia “un gran assentament exterior defensat per una muralla de fortificació d’1 quilòmetre de llarg”, explica Erb-Satullo.
Dmanisis Gora, a més, és una fortalesa que desconcerta els investigadors perquè gairebé no hi ha troballes arqueològiques en l’interior. Erb-Satullo explica que la seva hipòtesi és que aquesta megafortalesa “es va expandir a causa de les seves interaccions amb grups pastorals mòbils, i el seu gran assentament exterior es pot haver expandit i contret estacionalment. Ara que el lloc està àmpliament cartografiat, estudis posteriors començaran a brindar informació sobre àrees com la densitat i intensitat de la població, els moviments del bestiar i les pràctiques agrícoles, entre d’altres” i que va acabar sent abandonada poc temps després d’edificar-se.
