El cos de l’anomenat Home de Tollund va ser descobert en una torbera a Dinamarca l’any 1950, en un estat de conservació tan excepcional que, al principi, es va pensar que era la víctima d’un assassinat recent. Més endavant, però, es va veure que feia 2.400 anys que l’haven llençat a la torbera i que, per la corda de pell d’animal trenada que duia al voltant del coll, havia estat penjat.

Tant la posició del seu cos com la seva cara, amb els ulls tancats i un lleuger somriure als llavis, va fer pensar que podria haver estat la víctima d’un sacrifici ritual, no pas d’una execució, i aquesta hipòtesi ha estat reforçada per l’estudi dels continguts del seu estómac, on hi havia restes d’unes farinetes d’ordi, lli i herba presseguera. Les llavors d’aquesta darrera planta van ser molt importants en la resolució d’aquesta mort de l’Edat de Ferro, que ha estat publicada a la revista ‘Antiquity’.

Segons el que se sap de l’època, la presseguera, que creix com a mala herba entre els cultius d’ordi, normalment se separava quan es treia el gra, i probablement es va afegir expressament a les farinetes com a part del ritual. A més d’aquesta pista tan rellevant, les anàlisis també van revelar que el menjar havia estat cuinat en un pot de ceràmica i que la víctima també havia menjat peix. No només això, sinó que l’home patia diverses infestacions de paràsits intestinals quan va morir, una circumstància habitual en una dieta que incloïa aliments massa poc cuinats i aigua contaminada.

L'intestí de l'Home de Tollund | Antiquity
L’intestí de l’Home de Tollund | Antiquity

L’Home de Tollund, a més, només és un d’entre les dotzenes de cossos d’entre fa 1.500 i 2.500 anys que han estat descoberts a les torberes del nord d’Europa, momificats pels baixíssims nivells d’oxigen, les baixes temperatures i l’acidesa de l’aigua. Tot i que alguns van ser víctimes d’accidents, com ara ofegaments, la majoria van ser assassinats i col·locats allà expressament, cosa que apunta a sacrificis humans, qui sap si per aconseguir acabar amb episodis de fam. El darrer sopar de l’Home de Tollund, de fet, amb un sabor tan horrible, vol dir que o bé era un darrer càstig abans del sacrifici o que l’escassedat d’aliments ja era molt severa.

L’enterrament a les torberes, de fet, també podria ser una darrera ofensa a la víctima: la conservació del cos podia impedir que els morts es trobessin amb el seus avantpassats a l’altra vida.

Nou comentari