Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ─centre impulsat per la Fundació “la Caixa”─ i la California Walnut Comission defensa que el que es menja una dona durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament cerebral dels seus fills durant molts anys.
En l’estudi els investigadors van analitzar les dades de 716 parelles mare i fill d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València i es van buscar senyals biològics en el plasma del cordó umbilical i assenyalen que “els nivells d’àcids grassos omega-3 presents al cordó umbilical s’associen amb la trajectòria cognitiva des de la infància fins a l’adolescència i mostren patrons d’associació diferenciats per a l’atenció, la memòria de treball i la intel·ligència fluida des dels 5 fins als 15 anys”. De fet, l’investigador principal del treball, Jordi Julvez, al capdavant del grup Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud i investigador d’ISGlobal, destaca com impacta l’alimentació de la mare en els fills: “El tipus d’alimentació prenatal deixa una empremta duradora en la trajectòria cognitiva de la descendència”.
No tots els omega-3 són iguals
Segons destaquen els autors de l’estudi “no tots els omega-3 actuen de la mateixa manera”. Els investigadors exposen tres tipus d’omega-3 com són el DHA, l’ALA i l’EPA. En el cas de l’àcid docosahexaenoic DHA destaquen que és un tipus d’omega-3 molt present en el peix i que és essencial per al desenvolupament correcte del cervell. En l’estudi detallen que “els infants que en van rebre nivells més elevats durant l’embaràs mostren una millor capacitat d’atenció, memòria i raonament al llarg del desenvolupament fins als 15 anys.”
Pel que fa a l’àcid alfa-linolènic (ALA) -un omega-3 que es troba en els aliments d’origen vegetal- el qual està relacionat amb una millor capacitat d’atenció en la descendència, ja que una exposició més elevada durant l’embaràs està associat a “més facilitat per concentrar-se i resoldre problemes o situacions noves, especialment en edats primerenques”. Finalment, en el cas de l’àcid eicosapentaenoic (EPA) -trobat al peix i el marisc- no s’associava amb “cap de les capacitats cognitives avaluades”.
