El canvi climàtic és una realitat i està provocant que les sequeres cada vegada siguin més freqüents i nombroses. A Catalunya fa 3 anys que es va viure la pitjor sequera recordada i ara un estudi internacional, coordinat científicament per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) juntament amb el Centre d’Integració de Dades i Coneixements per a la Salut (CIDACS, Brasil) alerta que aquests períodes de sequera poden ser un risc per als embarassos, ja que l’exposició a la sequera està associat un risc més elevat de part prematur i, quan es prolonga durant bona part de la gestació, amb una probabilitat més elevada que el nadó sigui petit per a la seva edat gestacional, un fet que sumat als episodis de calor extrema encara augmenta el risc de prematuritat.
L’estudi va analitzar els naixements registrats al Brasil entre el 2001 i el 2020 de la cohort formada per la població registrada per accedir a programes socials, un fet que suposa que l’estudi ha analitzat la meitat socioeconòmicament més desfavorida del país. La doctora Aline Rocha, investigadora del grup SalutData Lab – Laboratori de Dades i Salut de l’IR Sant Pau, investigadora principal del projecte i primera autora de l’article destaca que “els nostres resultats mostren que la sequera no és únicament un fenomen ambiental o agrícola, sinó també un possible determinant de la salut materna i infantil. És un exemple clar de salut planetària: de com els canvis en el clima i en els sistemes naturals poden acabar repercutint en la salut humana”.
Un risc per a l’embaràs i la supervivència del nadó que no afecta a tothom igual
A través de l’avaluació el part abans de les trenta-set setmanes de gestació; el baix pes en néixer entre els nadons nascuts a terme i el naixement de nadons petits per a la seva edat gestacional, tres resultats negatius van poder comprovar que l’exposició a períodes de sequera provoca un augment proper al 2% de patir un part prematur “en les tres escales temporals analitzades, fet que representa entre 1,4 i 1,7 casos addicionals per cada 1.000 naixements”. De fet, els autors de l’estudi assenyalen que “el risc augmentava progressivament amb la intensitat de la sequera, des d’aproximadament un 1% durant els episodis moderats fins a un 3% en els severs i un 5% en els extrems”. “La població no s’exposa de manera aïllada a la sequera. Aquests episodis poden coincidir amb onades de calor, incendis forestals, contaminació atmosfèrica, pèrdua de collites, encariment dels aliments o dificultats per desplaçar-se fins als serveis sanitaris. L’acumulació de riscos pot augmentar considerablement la vulnerabilitat durant l’embaràs”, afegeix el doctor Otavio Ranzani, cap d’aquest mateix grup, coordinador científic del projecte i coautor de l’estudi.
Aquest impacte de la sequera, però, segons els investigadors no afecta a tothom per igual, ja que aquells municipis amb un índex de desenvolupament humà molt baix van registrar dades molt pitjors i augments aproximats del 8% i el 10% en la probabilitat de part prematur en l’exposició acumulada durant sis i nou mesos. Entre els aspectes que influeixen hi ha la manca de recursos, l’encariment dels aliments, la impossibilitat d’accedir a aigua potable o de poder seguir una nutrició adequada entre altres. “Els fenòmens climàtics no afecten de la mateixa manera tota la població. Les condicions socials determinen en gran manera la capacitat de protegir-se davant de l’escassetat d’aigua i aliments, mantenir una nutrició adequada o accedir al seguiment prenatal. Per això, les mesures d’adaptació han de prestar una atenció especial a les dones embarassades que es troben en situacions de més vulnerabilitat”, sentencia Rocha.
