Barcelona és una de les ciutats més massificades per l’activitat turística d’arreu del món. I, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) publicat a la revista Tourism Planning & Development, la pressió turística ha canviat els hàbits dels barcelonins. A través de 44 entrevistes a peu de carrer a diversos veïns i veïnes, han pogut constatar que l’impacte del turisme obliga a canviar com es mouen els barcelonins i com accedeixen als seus serveis.
En l’estudi els investigadors assenyalen que molts veïns i veïnes han incorporat estratègies durant el seu dia a dia per evitar la massificació i la congestió que provoca les grans masses de turistes. Entre les mesures que prenen aquests veïns, hi ha canvis de ruta per evitar places o carrers envaïts pels visitants, modificació dels horaris per anar a comprar i l’elecció de l’horari per anar a la platja en les hores de menys massificació turística, entre altres. Aaron Gutiérrez, investigador del Departament de Geografia que ha participat en la recerca, alerta que “alguns espais que abans eren percebuts com a llocs de vida comunitària passen a ser viscuts com a territori turístic, és a dir, zones orientades sobretot al consum dels visitants i menys a les necessitats quotidianes de qui hi viu”.
Un impacte que va més enllà dels barris i de les sensacions dels veïns
Segons detallen els investigadors l’impacte del turisme no és igual arreu de la ciutat. Els efectes del sobreturisme també va en funció de les condicions socials i personals dels veïns, i afecten especialment les persones més grans, les que fa més temps que viuen al barri o les que tenen responsabilitats com fills, ja que són els col·lectius que més detallen veure’s afectats per la presència del turisme. Per exemple barris com la Sagrada Família o la Barceloneta presenten una concentració turística molt més concentrada en llocs específics mentre que a altres barris, com ara el Gòtic –d’on Toni Soler acaba d’anunciar que marxa després de viure-hi dues dècades–, la presència turística és molt més extensa tot i que sigui menys densa en zones concretes.
En l’estudi, els autors també detallen que la presencia en massa de turistes també canvia les percepcions veïnals de l’espai públic, ja que detallen una pèrdua de confort i d’inseguretat per les masses de turistes, pel fet que moltes vegades no només es tracta de la presència dels turistes, sinó que també afecta com es desplacen -molts en vehicles de mobilitat personal de lloguer i, sovint, sense respectar el codi de circulació- i en l’activitat que atrauen, perquè la seva presència en l’espai públic transforma espais veïnals que teixien xarxa en zones de pas i augmenten els furts o petits delictes en zones especialment concorregudes.
