Un nou estudi elaborat conjuntament per l’Institut Leibniz d’Història i Cultura d’Europa de l’Est (Alemanya) i la Universitat de Cambridge (el Regne Unit) ha assenyalat l’activitat volcànica durant l’època medieval com el motiu pel qual la pesta negra hauria arribat a Europa i hauria desencadenat l’onada de mort que durant sis anys va esmicolar la població europea.
Els investigadors van revisar les dades (publicades en estudis anteriors) d’anells d’arbres de vuit regions europees, les estimacions dels nivells de sofre volcànic derivades de nuclis de gel recol·lectats a l’Antàrtida i Groenlàndia i els documents de l’època en el qual es descriuen la pesta negra i les erupcions volcàniques. Segons els investigadors l’activitat volcànica en un lloc desconegut dels tròpics al voltant de l’any 1345 dC va provocar un augment dels nivells de sofre i cendres en l’atmosfera, així com condicions d’humitat i fred en tot el sud d’Europa i la regió mediterrània (a l’inici de la petita edat de gel).
La situació climatològica generada per aquest refredament va causar estralls en l’agricultura europea (especialment en la Mediterrània, ja que en testimonis escrits de l’època es detalla com aquestes condicions van provocar males collites i fam a moltes zones d’Espanya, el sud de França, el nord i centre d’Itàlia, Egipte i el Llevant) i, segons els investigadors, va obligar a les ciutats-estat de la península Itàlica (com Venècia o Gènova) a importar el gra de la regió del mar negre, des d’on el bacteri de la pesta (Yersinia pestis) hauria desembarcat a Europa.
Segons les fonts escrites consultades pels investigadors, l’arribada d’aquests vaixells plens de gra provinent d’Orient van rescatar la població europea dels efectes de la fam, però a la vegada coincideixen amb els brots de pesta descrits a les ciutats importadores de gra, motiu pel qual s’assenyala la hipòtesi que les puces i rates infectades per la pesta haurien arribat en aquests vaixells a les grans ciutats itàliques des d’on es va propagar la mortal plaga.
“La Itàlia de la baixa edat mitjana estava altament urbanitzada, i el sorgiment de ciutats-estat autònomes entre mediats del segle XII i al voltant del 1350 dC va implicar un complex sistema de subministrament de gra per a garantir la seguretat alimentària. Les ciutats-estat van establir institucions i van començar a importar gra a llargues distàncies, a causa de les seves poblacions en ràpid creixement i l’abast limitat per a expandir la productivitat dels seus sistemes agrícoles” destaquen els investigadors a la vegada que posen èmfasi en el fet que “només Milà i Roma eren en gran manera autosuficients, mentre que Bolonya, Florència, Gènova, Siena i Venècia, així com moltes ciutats més petites, depenien de les importacions de gra”.
La pesta negra a Europa
L’arribada de la pesta negra a Europa va coincidir amb un moment extremadament delicat per a la societat europea. Diverses hipòtesis situen l’origen de la pesta al nord de la Xina l’any 1346, des d’on s’hauria propagat sense control fins a Síria, les regions conegudes com a Anatòlia i Tràcia (en terminologia romana) i d’allà fins a Grècia, Egipte i els Balcans. Un any més tard la pesta va arribar a la península Itàlica i es va estendre per tot el continent europeu on fins al 1353 (quan els focus de la malaltia van desaparèixer) va exterminar entre un terç i el 60% de la població del Vell Continent (entre 20 i 50 milions de persones).
