Els fàrmacs miracle contra l’obesitat s’han convertit en un producte molt comercialitzat i amb una gran popularitat. En un principi, estan dissenyats per combatre malalties com ara la diabetis, però que s’han popularitzat pels seus efectes per reduir el pes. Ara, un nou estudi, publicat a la plataforma digital de l’editorial de continguts acadèmics Taylor & Francis i elaborat amb participació de dues universitats catalanes, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), mostra que aquesta popularització ha fet que es normalitzi tant la possibilitat d’aprimar-se visiblement i amb poc temps que es pot convertir en una arma de doble tall, ja que contribueix a potenciar la grassofòbia.
Les autores de la recerca -la professora Lara Martín Vicario, de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona i la professora Maria Castellví Lloveras, de la Facultat de Comunicació de la UPF– es van centrar en l’Ozempic -un medicament contra la diabetis de tipus 2 que s’utilitza també per perdre pes. Per comprovar-ne l’impacte social, van analitzar 648 comentaris d’usuaris en els diaris espanyols El Mundo, El País i elDiario.es.
Eliminació dels debats sobre l’acceptació del cos
Les autores de la investigació alerten que de la gran majoria dels comentaris es va poder extreure que aquest tipus de medicament tenen una tercera funció més enllà, ja que l’ús d’aquest tipus de medicament està sota el judici d’una nova inquisició que els transforma en “tecnologies morals mitjançant les quals s’avaluen i es jutgen la responsabilitat, l’esforç i la legitimitat moral” de les persones en relació amb el seu cos. Les investigadores, a més, alerten que l’impacte d’aquests medicaments també fa que es produeixi un repunt de la grassofòbia i s’eliminin tots els debats sobre acceptació del cos i el sobrepès.
La utilització d’aquest tipus de fàrmacs fa que es creïn debats morals al voltant i es fomenta un judici sobre les persones que els fan servir i es generen comentaris criticant l’usuari amb frases com ara “menys àpats i més vambes”, fet que causa una mena d’inquisició sobre les persones que pateixen sobrepès i utilitzen aquests medicaments. De fet, es genera un judici sobre “bons i mals usuaris”, ja que els bons són aquells que per la seva condició necessiten l’ús d’aquests fàrmacs i són lloats pels esforços que fan per perdre pes, mentre que els mals usuaris són aquells als quals acusen de buscar una resposta ràpida sense esforços.
“Això reforça l’imaginari del sobrepès com un estat que no pot simplement existir, sinó que ha de canviar costi el que costi”, alerten les investigadores. El discurs social continua sent “al voltant de la reducció del pes com a objectiu principal i no incorpora perspectives que reconeguin la diversitat corporal, a més de dificultar intervencions alternatives en les quals s’incorpori l’acceptació del cos o l’adopció d’estils de vida saludables”, conclouen.
