La soledat i l’aïllament social són una de les pandèmies silencioses que afecten els humans, especialment durant la vellesa. L’aïllament social, a més, està entre els factors de risc més importants per a la demència. Un nou estudi publicat al portal científic Aging & Mental Health –amb la participació d’investigadors de la Universitat del Rosario de Colòmbia, la Clínica Universitària de Navarra, la Universitat de València, i l’Institut Karolinska de Suècia– ha enquestat 10.217 persones, d’entre 65 i 94 anys, en 12 països de tota Europa.
Els resultats de l’estudi mostren que aquelles persones que eren més solitàries tenien resultats més dolents en les proves de memòria a l’inici de l’estudi, tot i que durant el període en el qual es van monitorar les persones participants van poder observar que les persones solitàries perdien la capacitat per recordar informació a un ritme semblant al d’aquelles persones que no patien d’un aïllament social, un fet que pot suposar que, tot i que aquest aïllament afecti la pèrdua de memòria, no implica que hi hagi una deterioració progressiva més elevada que la d’aquelles persones sense aïllament. “La solitud pot comportar-se com un modulador o mediador potencial de l’efecte d’altres variables en el desenvolupament o progressió de la deterioració cognitiva o la demència”, alerten els investigadors.
Les diferències de l’estudi
Els participants de l’estudi, que va utilitzar dades de la Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe (SHARE) entre el 2012 i el 2019, provenien de diversos països d’Europa i van ser agrupats en quatre regions com central, sud, nord i est. Els resultats de les proves van mostrar que els països del sud d’Europa tenien uns nivells de solitud més elevats (12%) en comparació als països de l’est (9%), central (6%) i nord (9%).
“Específicament, trobem que les regions sud i est es van associar amb una pitjor funció de la memòria, tant de record immediat com diferit, al començament del seguiment”, destaquen els investigadors, que demanen tenir cura abans de generalitzar o extreure conclusions, ja que “encara que aquesta relació pugui semblar interessant, ha d’interpretar-se amb cura. En primer lloc, és necessari tenir en compte algunes consideracions socioculturals i històriques”. “Múltiples variables latents poden explicar aquesta troballa, i l’associació no té per què considerar-se causal. La mateixa consideració ha de tenir-se en compte respecte a la prevalença i l’associació de la solitud en diferents regions geogràfiques”, afegeixen.
Aquesta no era l’única diferència, ja que, segons els autors de l’estudi, el grup que va presentar uns nivells alts de solitud (8%) era de més edat, majoritàriament femení i presentava una salut pitjor, amb problemes com ara hipertensió, diabetis o una prevalença més elevada de la depressió.
