Els tèrmits són un tipus d’insectes de la família dels escarabats que, després de separar-se d’aquests fa 150 milions d’anys, van evolucionar a una forma de vida social basada en colònies. Entre ells, n’hi ha de milions d’individus i d’altres, especialment els anomenats kalotermítids, que en formen de més petites, de menys de 5.000 insectes, i que viuen a l’interior de la fusta.
Una mobilitat sorprenent
Aquestes espècies, precisament, són l’objecte d’un estudi, publicat a la revista ‘Molecular Biology and Evolution’, que apunta que han travessat els oceans 40 vegades durant els darrers 50 milions d’anys, escampant-se per tot el món i diversificant-se cada vegada més. De fet, el treball fins i tot confirma que, durant els darrers segles, han viatjat a bord de vaixells humans i han arribat a illes on no n’hi havia hagut mai fins aleshores.
Estudiant una família desconeguda
Els kalotermítids sovint són considerats primitius, perquè es van separar de la resta de la família fa uns 100 milions d’anys i pel seu comportament social més limitat. Tot i això, se’n sap poc. De fet, l’objectiu d’aquest estudi era completar la base de dades molecular d’aquests insectes i establir millor les relacions entre les espècies que formen el grup.
Per això, es van recollir mostres de centenars de tèrmits durant trenta anys, pertanyents a unes 120 espècies, una quarta part del total. En comparar les seves seqüències genètiques, es va poder conèixer el seu arbre genealògic, descobrint l’enorme abast dels seus viatges, que les han dut a d’Amèrica del Sud a Àfrica i a molts altres llocs. Pujades en trossos de fusta, han pogut travessar oceans fins a 40 vegades en 50 milions d’anys, diversificant-se i esdevenint espècies noves amb el pas del temps.
Gràcies a aquest estudi s’ha pogut saber que la majoria de gèneres d’aquests tèrmits es van originar a Amèrica del Sud, es d’on es van escampar pel món al llarg de milions d’anys. La recerca, a més, també ha confirmat algunes dispersions més recents que s’han degut, essencialment, als viatges fets pels humans.
