L’enorme cràter que hi ha sota el gel de Grenlàndia, de 31 quilòmetres de diàmetre, no té 13.000 anys, com es pensava fins ara, sino que podria ser molt més antic. Segons el darrer estudi que se n’ha fet, es podria haver creat relativament poc després de la desaparició dels dinosaures, en un impacte meteòric fa uns 58 milions d’anys.
Dos equips d’investigació diferents, una a Dinamarca i l’altre a Suècia, han fet servir dos mètodes de datació diferents per determinar l’edat exacta del cràter que, tot i l’enorme capacitat d’erosió de la glacera que hi ha al damunt, es troba en molt bon estat de conservació. El cràter Hiawatha, com va ser batejat, és més gran que el 90% dels cràters d’impacte que hi ha a la Terra, i devia causar uns efectes terribles, com a mínim, a la zona circumdant.
En el moment de la caiguda de l’asteroide, el que actualment és Grenlàndia era una selva amb temperatures properes als 20ºC, habitada per cocodrils, tortugues i avantpassats dels hipopòtams actuals. Tot allò, si més en bastants quilòmetres a la rodona, va quedar absolutament destruït, segons expliquen els investigadors en un article publicat a la revista ‘Science Advances’.
Dues anàlisis diferents
L’edat del cràter s’ha establert analitzant sorra i pedres de rius que baixen des de la glacera que hi ha a sobre seu. En el moment de l’impacte, aquestes roques devien escalfar-se i fondre’s i, mirant la desintegració dels isòtops naturals que contenen, se n’ha calculat l’edat, que sembla que és d’uns 58 milions d’anys. Tant analitzant la desintegració de l’urani com de l’argó, la xifra és significativament semblant.
Així doncs, sembla que s’havia comès un error de càlcul molt gran en la datació del cràter, un recordatori que, malgrat tot el que puguem haver descobert fins ara i el nostre coneixement científic, hi continua havent molt de lloc per a errades a què, per sort, podem posar remei.
