Malgrat que les pel·lícules i les llibres ens puguin haver parlat de grans banquets medievals plens de carn, especialment a l’Anglaterra de l’època, un nou estudi contradiu aquesta idea i proposa que, de fet, aquells festins no eren gens com ens esperem. Publicat a la revista ‘Anglo-Saxon England’ i elaborat per un equip de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, el treball ha descobert que, en totes les classes socials, la dieta dels anglosaxons era més aviat rica en cereals i vegetals i baixa en proteïna animal.

Buscant restes de la dieta als ossos

El descobriment s’ha fet gràcies a les signatures trobades en més de 2.000 esquelets, que han estat analitzats a la recerca de diversos isòtops del carboni i el nitrogen, que suposen una mena de registre dels tipus d’aliments que ha consumit un individu al llarg de la seva vida. En aquest cas, els investigadors es van fixar especialment en les costelles, que permeten conèixer la dieta durant els 10 anys anteriors a la mort d’un individu.

Gràcies a aquest mètode, es pot determinar la quantitat de proteïna animal que menjava algú, no només la carn sinó també els ous i els lactis. Així és com van poder comparar les elits anglosaxones i la classe baixa, per veure si la seva alimentació era tan diferent com el que indicaven, fins i tot, alguns dels textos recuperats d’aquella època.

Els anglosaxons de l'Alta Edat Mitjana no menjaven gens com ens han fet creure les pel·lícules i els llibres | Wikimedia Commons
Els anglosaxons de l’Alta Edat Mitjana no menjaven gens com ens han fet creure les pel·lícules i els llibres | Wikimedia Commons

Un banquet salvatge

Un document especialment revelador, fet durant el regnat d’Ine de Wessex (688-726) llista menjar que sumaria un total d’1,24 milions de quilocalories, la meitat dels quals haurien de proveïr d’animals. En un àpat com aquest, cada persona hauria ingerit unes 4.150 quilocalories, una quantitat que superaria, fins i tot, el d’alguns dels àpats de Nadal més complets que ens puguem imaginar.

Aquest banquet, però sembla que no devia ser gaire habitual sinó, més aviat, una excepcionalitat que tenia lloc cada molt de temps, si més no pel que apunten els ossos. De fet, per les dades obtingudes, fins i tot si haguéssin menjat així dues vegades al mes, els resultats ja no haurien estat els mateixos.

Una societat molt diferent del que es pensava

Així doncs, tot apunta que els anglosaxons de l’època menjaven una dieta essencialment vegetariana amb petites quantitats de proteïna animal, és a dir, com els qui no s’alimenten de carn però sí d’ous i lactis.

D’altra banda, però, els resultats d’aquest estudi també apunten que la societat anglesa del segle VIII no era tan jeràrquica com es creia ja que, per les dades extretes dels documents, a cada banquet hi devien menjar més de 300 persones. Si no llençaven menjar, era l’única manera d’acabar-se’l. Si fos així, la comprensió que es té de la societat de l’època podria estar força equivocada.

Nou comentari

Comparteix