‘L’esport és salut’ és una de les frases que més es destaquen dels beneficis de l’activitat esportiva. Ara, però, un nou estudi de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i publicat a la revista ‘Journal of Eating Disorders’ assenyala que “la pressió per mantenir una determinada imatge corporal i les exigències en algunes disciplines esportives poden afectar el benestar emocional de les persones esportistes.” La investigació liderada pel Dr. Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de TCA del Servei de Psicologia Clínica de Bellvitge i colíder del grup d’investigació en Psiconeurobiologia dels trastorns alimentaris i conductes addictives de l’IDIBELL, ha pogut identificar que, a més, hi ha diferències de gènere.
Concretament, els investigadors assenyalen que les dones que han patit un trastorn de la conducta alimentària (TCA) presenten uns nivells d’ansietat, insatisfacció corporal i idees de suïcidi molt més elevats que la mitjana, mentre que en el cas dels homes els investigadors han pogut detectar que mostren una preocupació per la imatge corporal menor a la mitjana, un fet que pot dificultar la detecció del trastorn de la conducta alimentària. A més, critiquen que les eines de detecció dels TCA no estan adaptades a les manifestacions del trastorn i assenyalen que “mentre que les dones poden expressar desig de pèrdua de pes, els homes solen enfocar-se en l’augment de massa muscular i la millora del rendiment esportiu.”
Esport, una arma de doble tall?
En un comunicat, l’Hospital de Bellvitge assenyala que “la pràctica esportiva d’alt nivell pot oferir beneficis per a la salut mental gràcies a l’estructura, la disciplina i el seguiment mèdic” tot i que a la vegada pot ser una arma de doble tall i “quan es donen factors com l’obsessió pel pes, l’exigència extrema, la dieta restrictiva o la manca de suport un cop acaba la carrera esportiva, poden aparèixer conductes de risc i malestar psicològic.” És per això que l’equip de recerca -format per Magda Rosinska, Dorotya Soós, Laura Gálvez Solé, Roser Granero, Isabel Sánchez i Susana Jiménez-Murcia, de l’Hospital de Bellvitge, així com Ana Ibáñez-Caparrós, del Departament de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, i col·laboradors d’Alemanya i Hongria- assegura que cal que s’adaptin les estratègies de prevenció i detecció precoç del TCA en l’esport d’alt nivell i que aquestes estratègies també s’adaptin segons el gènere i les situacions personals de les persones. “Cal revisar les eines de cribratge per adaptar-les a les diferents formes que pot adoptar un TCA segons el gènere, el context i el tipus d’esport”, assegura Fernández Aranda.
Un altre aspecte fonamental és com d’estès està el concepte de ‘mens sana in corpore sano’. Els investigadors assenyalen que l’esport és una eina fonamental per protegir la salut mental, però que també pot arribar a generar situacions de vulnerabilitat quan la pràctica esportiva prioritza rendiment, nutrició o imatge corporal per sobre del benestar que pot causar.
