Les restes de la prehistòria són un objecte de gran valor científic per poder analitzar com vivien els antics humans, els seus hàbits, l’alimentació, o la seva mort. Una d’aquestes fonts d’informació són els ossos i les dents, ja que també proporcionen coneixements sobre les malalties infeccioses actuals, un fet que podria influir en el desenvolupament de vacunes a través del mapatge a gran escala de dent i ossos. L’estudi ha analitzat l’ADN d’ossos i dents de 1313 individus de l’Europa i Àsia (Euràsia) de l’edat de pedra Primerenca.
Investigadors de les universitats d’Oxford, Cambridge i Copenhaguen han analitzat les malalties i han pogut realitzar un catàleg complet de les malalties infeccioses prehistòriques i on hi ha un total de 214 patògens humans coneguts i que van afectar les poblacions prehistòriques i que setgen els humans actuals, motiu pel qual les troballes poden resultar de gran valor per tractar les malalties actuals. Segons assenyalen els investigadors, gran quantitat d’aquestes malalties van aparèixer ara fa 6.500 anys, una època en la qual els humans van començar a conviure amb animals domèstics, un fet que va multiplicar les malalties zoonòtiques.
Malalties zoonòtiques
Un dels aspectes que assenyalen els investigadors sobre la importància d’aquests descobriments és que actualment gairebé el 70% de les noves malalties infeccioses que s’han descobert són zoonòtiques, fet que indica que es poden transmetre dels animals als humans i entre aquestes malalties hi ha la salmonel·la, la listeriosi, la Yersinia enterocolitica o la ràbia. La professora de Virologia i Immunologia del Departament Nuffield de Neurociències Clíniques de la Universitat d’Oxford, Astrid Iversen, assenyala que “fa 6.500 anys, només vam trobar ADN d’un microorganisme patogen en les mostres d’Euràsia, que podríem classificar com a zoonosi. Després d’aquest temps, les zoonosi, fins a cert punt, comencen a causar la mort de les persones, i fa uns 5.000 anys, les zoonosis realment van enlairar, segons les nostres anàlisis de restes humanes antigues.”
De fet, apunten que fa 5.000 anys va haver-hi un augment dràstic de la zoonosi coincidint amb una migració feta des de l’estepa pòntica -zona que comprèn parts de Rússia, Ucraïna i el Kazakhstan. Uns moviments migracionals que junt amb la proximitat entre animals i humans van fer que les malalties infeccioses augmentessin dràsticament.
