Un nou estudi liderat pel Grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar que ha comptat amb la participació de 73.000 universitaris de 71 universitats de 18 països entre el 2017 i el 2023 ha pogut associar els fets traumàtics a la infància i la identitat transgènere amb la idea suïcida dels universitaris.
Els investigadors han pogut comprovar que gairebé la meitat dels participants (el 47%) havien pensat en el suïcidi en algun moment, el 26% fins i tot havia planejat la seva mort i el 10% ho havien intentat, unes xifres que se situen per sobre la mitjana de la població general i alerten que les xifres podrien ser encara més grans per la sobreestimació de persones amb ideació suïcida que havien participat de l’estudi. A través d’una enquesta els investigadors han pogut avaluar si la persona en qüestió havia pensat en el suïcidi, si ho havia arribat a intentar o si hi havia algun esdeveniment o trastorn mental que propiciés aquests pensaments i obres.
Els resultats de l’estudi
Les xifres obtingudes -un 47% dels enquestats havien pensat en el suïcidi, el 26% l’havia planejat i el 10% ho havia intentat- fan que els investigadors també busquessin l’arrel del problema. Segons destaca l’investigador del Grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, Phillippe Mortier, “l’exposició a abusos emocionals, abusos sexuals i abandonament, sobretot durant la infància, està directament relacionada amb la ideació suïcida i amb la transició cap a la planificació i l’intent de suïcidi”, i afegeix que no hi ha un aspecte que afecti més que l’altre, ja que “Tots els factors comporten risc, tots els esdeveniments traumàtics, tots els trastorns mentals, sense excepció, comporten un risc d’ideació suïcida i de passar a intentar suïcidar-se”. Des del Grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar assenyalen que hi ha un altre factor a tenir en compte, ja que s’ha demostrat que tenir pares que pateixin algun trastorn mental pot acabar causant algun tipus d’esdeveniment traumàtic durant la infantesa.
Els investigadors assenyalen un altre factor clau en l’augment del risc de la ideació suïcida, ja que l’orientació de gènere pot acabar causant diversos esdeveniments que incrementin aquest risc. Els resultats de l’estudi mostren que els i les estudiants transgènere tenen un risc d’ideació suïcida molt més elevat; concretament tenen “2,4 vegades més de pensar en el suïcidi que la resta d’estudiants i 3,6 vegades més risc d’intentar-ho”. De fet, els investigadors assenyalen que és el col·lectiu amb més prevalença dels factors de risc i en els quals els predictors més forts són l’abús emocional, el trastorn depressiu sever, i el trastorn bipolar.
Demanen augmentar els recursos en tasques de prevenció
Els resultats de l’estudi fan que els investigadors demanin un augment dels recursos en tasques de prevenció del suïcidi. Mortier assegura que cal “augmentar els recursos disponibles per a les universitats per a disminuir els trastorns mentals, així com el risc de suïcidi. S’ha d’invertir en estratègies i recursos per construir intervencions preventives eficients”, ja que moltes vegades les tendències suïcides es podrien mitigar o erradicar si es fes una bona prevenció en molts dels casos. Jordi Alonso, coordinador del Grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i coordinador a Espanya de la iniciativa WMH-ICS, assenyala que “la prevenció efectiva ha de tenir en compte la conjunció de factors de risc, com ara el sexe, la identitat de gènere, l’orientació sexual i l’acumulació de trastorns durant la infantesa, que poden crear una retroalimentació biosocial que incrementi aquest risc”.
Un dels altres aspectes en els quals posen èmfasi els investigadors és en la vulnerabilitat que tenen els adolescents. De fet destaquen que l’adolescència “és un període d’alt risc per a l’aparició de pensaments i conductes suïcides, que es poden mantenir fins a l’edat adulta” i alerten que “un terç dels joves experimenten ideació suïcida abans d’entrar a la universitat”, un fet que s’acaba traslladant també a la vida adulta i que pot produir “un menor rendiment acadèmic i l’abandonament dels estudis universitaris, així com efectes adversos físics i mentals a llarg termini i una baixa qualitat de vida”. Davant d’aquests fets, tant Mortier com Alonso coincideixen en el fet que cal “identificar els factors de risc durant aquesta transició crítica és essencial per als esforços de prevenció”.
