Una de les notícies d’aquesta setmana ha estat el descobriment, després de més d’un segle, de les restes del vaixell ‘Endurance’, abandonat per Ernest Shackleton i els seus companys el 1915. Reposant 3.000 metres sota el mar, aquesta nau, protagonista involuntària d’una aventura com poques, és un record del que s’anomena l’Edat Heroica de l’Exploració Antàrtica.
Entre finals del segle XIX i principis del XX, la humanitat s’esforçava per descobrir fins el darrer racó que quedava per conèixer del planeta, inclòs el Continent Glaçat. El nom d’Ernest Shackleton és un dels més importants d’aquelles expedicions que, entre 1897 i 1922, van posar als mapes el que, durant segles, havia estat la ‘Terra Australis Incognita’, un continent llegendari que apareixia als mapes per falta de coneixement real sobre què hi havia a l’extrem sud del món.
La seva mort el 1922, d’un infart a l’illa antàrtica de Geòrgia del Sud, és considerada la fi d’aquella època. Aquella illa, precisament, havia estat descoberta a finals del segle XVIII per James Cook, un dels primers exploradors australs, i el 1916 havia estat l’indret on, després de mesos i mesos atrapats el gel, de perdre l”Endurance’, de caminar sobre el mar glaçat i de navegar 1.300 quilòmetres en una barca, Shackleton havia pogut demanar ajuda.
Totes aquestes històries i algunes altres més, tan increïbles que semblen llegendes i que mostren la tenacitat dels homes blancs per “descobrir” els confins del planeta, són explicades per l’escriptor i divulgador Javier Cacho al seu llibre ‘Shackleton, el indomable: el explorador que nunca llegó al Polo Sur’, disponible, malauradament, només en castellà. I és que, com diu el títol, tot i ser un dels exploradors més importants de l’època, l’angloirlandès no va arribar mai al Pol Sud.
Un altre llibre del mateix Cacho, ‘Amundsen – Scott, duelo en la Antártida: La carrera al Polo Sur’, que tampoc no es pot trobar en la nostra llengua, explica aquesta història, una altra de les grans epopeies d’aquella Era Heroica, protagonitzada pels altres dos noms més importants de l’exploració antàrtica: Robert Falcon Scott i Roald Amundsen.
Sir Raymond Priestley, geòleg i membre d’algunes expedicions tant de Shackleton com de Scott va explicar, anys més tard, quina era la gran diferència entre aquells tres homes: “Scott pel mètode científic, Amundsen per la velocitat i l’eficiència, però quan el desastre es desencadena i no queda cap esperança, posa’t de genolls i prega per en Shackleton”.
La cursa entre els dos primers per arribar al Pol Sud va acabar amb victòria del noruec. A Scott se li reservava el camí a la llegenda. Després de trobar la bandera del país escandinau al que havia estat el seu gran objectiu, el fred i el vent antàrtics van ser inclements i tant ell com els seus companys Edgar Evans, Edward Wilson, Henry Bowers i Lawrence Oates, van morir durant el viatge de tornada. La darrera entrada al diari del capità es va convertir en una peça més del mite del caràcter britànic: “Aguantarem fins el final, però ens estem afeblint, és clar, i la fi no pot ser lluny. És una llàstima, però em penso que no puc escriure més. Per l’amor de Déu, cuideu de la nostra gent.”
Després d’això i de la mort de Shackleton el 1922, Amundsen va continuar la seva activitat fixant-se, aquesta vegada, en el Pol Nord. Després de diverses expedicions, i de passar unes penúries semblants a les dels exploradors antàrtics, es creu que va morir el 1928 en un accident d’avió mentre intentava rescatar un dirigible italià que s’havia estavellat al nord de les illes Svalbard, a l’oceà Àrtic.
Perquè els més petits també puguin conèixer l’origen i la història del vaixell trobat a les aigues glaçades de l’Antàrtida, Norma Còmics ha publicat, aquest cop sí que en català, ‘El vaixell de l’Ernest Shackleton’, de David Aceituno i Jotaká.
