Un nou estudi impulsat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la UAB ha pogut constatar que la caça de balenes per part dels primers humans de Sud-amèrica va començar molt abans del que es creia. Concretament, els investigadors assenyalen que la caça d’aquests grans animals per part de les comunitats indígenes del sud del Brasil va començar fa 5.000 anys, un mil·lenni abans del que indicaven les primeres evidències documentades a les societats de l’Àrtic i del Pacífic Nord (els orígens de la caça de grans balenes es dataven de les societats postglacials de l’hemisferi nord, dataven d’entre fa 3.500 i 2.500 anys).
Aquesta investigació, publicada al portal científic Nature Communications, mostra que els pobles indígenes de la regió de la badia de Babitonga (Santa Catarina) que construïen sambaquis (monticles monumentals de closques construïts per les societats de l’Holocè al llarg de la costa del Brasil) van evolucionar la seva tecnologia per poder caçar les balenes abans del que indicaven els registres arqueològics previs. Segons destaca la UAB les troballes de l’estudi redefineixen “el paper de les comunitats sud-americanes en l’aparició de cultures marítimes complexes”. “Les dades demostren clarament que aquestes comunitats van desenvolupar el coneixement, les eines i les estratègies especialitzades necessàries per caçar grans balenes milers d’anys abans del que suposàvem”, afegeix Krista McGrath, principal autora de l’estudi i investigadora de l’ICTA-UAB.
Els investigadors van analitzar les restes òssies de cetacis i eines elaborades amb os procedents de sambaquis de la badia de Babitonga amb la combinació de diversos mètodes de arquezoologia, anàlisi tipològica i tècniques moleculars d’última generació. Els autors de l’estudi van poder observar com entre aquestes restes òssies hi havia restes de balenes franques meridionals, rorquals geperuts, rorquals blaus, balenes del nord, catxalots i dofins, moltes amb clares marques de tall associades a l’esquarterament, junt amb grans arpons fets gràcies a ossos de balena, i conclouen que la presència d’aquests ossos impliquen que era una caça activa i no un aprofitament oportunista d’animals que acabaven varats a les costes sud-americanes.
Els poblats indígenes de Sud-amèrica
Els autors de l’estudi assenyalen que no només es reescriu els textos sobre els orígens de la caça de balenes per part de les primeres poblacions del continent, sinó que aporta noves dades de la seva jerarquització, la seva economia, tecnologia i la forma de vida d’aquestes societats postglacials. André Colonese, autor sènior de l’estudi i membre de l’ICTA-UAB, destaca que “aquesta recerca obre una nova perspectiva sobre l’organització social dels pobles sambaqui. Representa un canvi de paradigma: ara podem veure aquests grups no només com a recol·lectors de marisc i pescadors, sinó també com a baleners”.
